Dimarts, 24.4.2012. 03:00 h

Autoestima col·lectiva

La Mostra ha acabat i un any més hem estat molts els que, enmig dels espectacles i dels somriures de grans i petits, hem sentit un orgull immens de ser d’Igualada. Ha estat un exercici d’autoestima col·lectiva que tothom ha practicat durant aquests 4 dies de la fira de referència del teatre infantil i juvenil de Catalunya. Però, i ara què? Aquest orgull amb el que hem dit a parents i coneguts “veniu a Igualada, que fan moltes coses aquest cap de setmana” tornarà a quedar substituït pel letal “a Igualada no hi fan res”?

M’agradaria pensar que no. A la ciutat no només hi passen coses quan hi ha La Mostra, l’European Balloon Festival i la Cavalcada de Reis, que situaria al podi dels esdeveniments més multitudinaris i que ens donen més projecció arreu del país (Zoom i Rec Stores, a banda). Traiem-nos de sobre el complex de poble gran o ciutat petita, com li vulgueu dir, i venem-nos d’una vegada com el que som: una ciutat mitjana, culturalment viva i apta per visitar els 365 dies a l’any. No cal mirar-nos només el melic, però tampoc cal pensar que tot el que fan a fora és millor i creure, per exemple, que una mateixa obra de teatre és més bona si la veus a Barcelona que si la veus a Igualada.

Crec que abans de deixar anar segons quines frases a l’hora de parlar d’Igualada, caldria que tots els igualadins i igualadines féssim dos exercicis: llegir les programacions culturals i d’actes en general que s’editen cada trimestre i fer una visita turística a la ciutat. I després, comparar-ho amb altres municipis de la nostre mida per adonar-nos de quina és la realitat que tenim. Una cosa és no participar d’aquesta realitat i una altra de ben diferent és negar-la tot llençant pedres a la pròpia teulada.

L’Agenda que edita l’Ajuntament, la revista La Cultural i les activitats que organitzen entitats i bars musicals diversos sumen un seguit d’actes enormes (teatre, concerts, exposicions, conferències,...). L’altre dia em deien que n’havien comptat fins a 78 en un sol mes! I molts d’aquests són possibles gràcies a una colla de gent que, com l’exèrcit de voluntaris de La Mostra, dediquen part del seu temps lliure a treballar perquè tots en puguem gaudir. I és que queda demostrat que la cultura no només la fa una institució o una entitat, la fa el conjunt de la societat i és una eina importantíssima per fer ciutat.

Pel que fa al turisme, segurament ens quedaríem parats en saber que la gent no només ve a Igualada a comprar sinó que també escull la nostra ciutat per passar-hi un cap de setmana i visitar-la. D’aquests, n’hi ha comptats uns 500 cada any. I com diuen Els Amics de les Arts a l’anunci d’Estrella Damm “Que què tenim?”; tenim des d’un barri industrial adober, el Rec, únic a tot Europa fins a un edifici com és l’Asil del Sant Crist dissenyat per un deixeble de Gaudí, passant per dos cementiris que estan inclosos a la ruta dels 50 més destacats d’Europa, tres museus, dos teatres i una deliciosa arquitectura modernista que veurem si passegem aixecant una mica més el cap quan passem pel centre. A més d’un claustre del segle XVI a l’Escola Pia, la fàbrica d’arquitectura racionalista de Punto Blanco, les portalades de l’antiga muralla medieval al passeig de les Cabres, la plaça porxada de l’Ajuntament i el seu edifici neoclàssic, el retaule barroc de Santa Maria, l’orgue, l’ermita de Sant Jaume,… Fa poques setmanes, em llençaven una reflexió interessant: quants igualadins han anat als museus de mig món i potser no han entrat mai als de la seva ciutat?

Hem de conèixer el que tenim i el que fem per valorar-ho. I valorar-ho és el primer pas per promocionar-ho i allargar el sentiment d’autoestima col·lectiva que hem tingut aquest cap de setmana a la resta de dies de l’any. Fem-ho, Igualada hi guanyarà.