Ho sento. Sóc dels que s’entesten a entendre moltes coses que la nostra societat dóna per suposades mentre que altres evidències no em deixaran de coure mai. Em trenca el cor, per exemple, que en alguns països hi hagi magnataris que prefereixin gastar-se una milionada en exhibicions pirotècniques quan inauguren una Exposició Universal mentre al seu país hi ha persones que es moren de gana. També em desfà l’ànima que no regni el sentit comú i més humà en molts altres governants capaços d’invertir més en l’estúpida carrera armamentística que ens equipara als rabiosos gossos salvatges que no pas en educació com a inversió de futur. llegir més

Ho reconec. La meva obra narrativa (onze llibres publicats fins al moment) és diversa i dispersa. Hi ha llibres meus a Bulgària, Mèxic, Argentina, Romania, Escòcia, França, Txèquia, Holanda, Itàlia (fins ara només a Sardenya) i ara també a la Universitat de Venècia, gràcies a una lectora de català que hi treballa i que s'ha mostrat interessada en enriquir el fons de la Biblioteca d'allí amb algunes obres meves i en fer-ne la presentació corresponent una vegada rebudes.

Com que ja les ha rebudes i com que la presentació ja s'ha dut a terme, us dono a conèixer la nota de premsa que ja circula al moodle de la xarxa Llull :

LITERATURA CATALANA ACTUAL A VENÈCIA

Aquest darrer mes d’abril la secció de catalanística de la biblioteca de la Universitat de Venècia ha ampliat el seu fons bibliogràfic gràcies a l’aportació de quatre escriptors del panorama literari actual. llegir més

Quan la mare del Gerard, que gairebé l’arrossegava pel carrer, va trobar-se l’Eulàlia, una companya d’estudis que també anava al costat  de la seva filla Alba, a més de les mostres d’alegria pels anys que feia que no es veien, va ordenar al seu fill que acluqués l’ullet a la nena. Era l’última acció simpàtica que havia après i el Gerard ho va fer.

Però quan l’Eulàlia va voler correspondre d’igual manera tot dient a la seva filla “pica-li tu, també l’ullet”, l’Alba es va avalançar cap al Gerard i el va colpejar a la cara de tan mala manera que, per poc, que no el desgracia per sempre més. llegir més

34. DE PARAULES MAJORS

- Benvolguts passatgers del vol 1313. Els parla el comandant de la nau per informar-los que s’acaba de desprendre un dels dos motors de l’aparell, motiu pel qual l’avió vola amb una lleugera inclinació cap a la dreta. Però no pateixin, era un motor vell i feia temps que no anava a l’hora. També els he de comunicar que durant l’enlairament s’ha obert un dels compartiments posteriors i a hores d’ara hem de lamentar la pèrdua de diversos equipatges. llegir més

Diumenge 25 d’abril, plaça del Monestir de Montserrat. Com sempre, una concentració humana ben diversa. Ciclistes de colze recremat que evidencien amb la suor les pedalades que els han portat cap a la muntanya santa, en un clar gest de devoció cap a la deesa de les dues rodes, la verge Bicicleta. Turistes d’orígens infinits vinguts d’arreu del món per, sobretot, fotografiar el santuari d’una verge negra en terra de blancs. Venedores ambulants que et pregunten tant si com no si vols mató, encara que ja n’hagis comprat a la primera paradeta. llegir més