Ara mateix, mentre una comissió d'experts nomenada pel govern espanyol actual i sense cap representant de l'Agrupació de Familiars Proexhumació de Republicans del Valle -de la qual formo part- valora què cal fer amb el Valle de los Caídos, l'última plaça forta del franquisme que, per vergonya suprema de l'Estat Espanyol, encara no ha caigut tantes dècades després del conflicte, el canal ultradretà i anticonstitucional Intereconomia (que no miro mai perquè m'estimo la vida tranquil·la), va deixar anar una nova perla. llegir més

Haver fet nit o nits a Can Massot, a Darnius, a l’Alt Empordà, a prop de la línia que avui separa la Catalunya catalana i la Catalunya que un dia ho va ser i que ara diuen que és francesa, et deixa el gust dolç d’haver gaudit d’unes quantes bones coordenades. Per diverses raons.

La primera és pel tracte familiar i excel•lent que us espera. Els que porten aquesta meravella de casa de turisme rural són la família Llosa-Cufí, és a dir, el Josep Maria –d’excel•lent tracte, qualitat humana i exquisida eficiència-,la Roser –de gran sensibilitat humana i històrica, i d’una simpatia i predisposició a servir-vos que no té límits-, i els tres fills d’aquesta parella, el Pau –un jove universitari també molt sensible i d’una cultura extraordinària que el fa gairebé únic entre els joves de la seva edat-, el Xavier –que estudia a l’institut i que sent una veritable veneració per l’entorn natural de Darnius- i la Marta –la princeseta de la casa, que estudia a la petita escola del poble  i que té unes ganes immenses de compartir amb els hostes de la casa, totes les seves descobertes diàries. llegir més

Gairebé totes les celebracions multitudinàries de les victòries del que és més que un club, acaben en una més que batalla campal. I no vull creure que tots els culers siguin de l'opció de celebrar els títols a cops de pedra contra els vidres dels comerços. Sempre és obra de quatre eixelebrats que només saben fer-se veure violentament.

Tampoc no vull pensar, perquè si fos així pleguem de debò, que tots els integrants del col·lectiu d'indignats subscriuen que l'escopinada i la ruixada d'esprai contra els diputats catalans i les forces de l'ordre públic sigui la manera legítima de canviar les coses. llegir més

L'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) va lliurar ahir al vespre el 25è Premi a la Normalització Lingüística i Cultural, en un acte que va tenir lloc a l'auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat a Girona. En aquesta edició, el premi personal es va concedir a l'historiador, crític d'art i gastrònom Jaume Fàbrega, i el premi a l'entitat va ser per a la Plataforma per la Llengua. A més, els reconeixements al millor article i a la millor carta al director publicats en el diari El Punt sobre la llengua catalana es van atorgar a Joan Pinyol, catedràtic de Llengua Catalana en l'ensenyament secundari de Capellades (Anoia), per la carta El català, cosa de pocs; i el premi al millor article s'atorgarà a Joan Abril i Español, per l'article El català mola entre els joves? Amb vista a l'any vinent, l'ADAC vol donar una nova empenta a la seva activitat principal, canviant el premi actual per un nou format que encara s'ha de decidir. llegir més

Fa just 10 anys a Capellades es van  viure uns fets similars als que aquests dies protagonitzen els anomenats “indignats”. Contra un govern de CiU que, amb majoria absoluta al consistori, volia impermeabilitzar artificialment el llac natural que es troba al costat del Museu Molí Paperer, un col·lectiu nombrós de joves va decidir passar a l’ofensiva i, a fi de no permetre que comencessin les obres, va acampar durant dies dins el llac sec des de feia mesos. Molts veïns els vam donar suport en les diferents assemblees vora el campament i van demostrar que, quan s’implica, la gent jove té una força imparable. llegir més