Ho confesso. He necessitat gairebé un mes per relatar en una d’aquestes potes que ballen els fets ocorreguts a Pajares de Adaja (a la Província d’Àvila) el 20 d’agost de 1936. Els vaig conèixer de primera mà, a través del testimoni serè que em van oferir els néts de les persones afusellades en una cuneta de la carretera que va d’Arévalo a Aldeaseca. Vaig anar a trobar aquestes persones –ara amigues- el 30 d’abril, per un tema lligat al procés judicial i administratiu que fa dos anys que tiro endavant per poder exhumar del Valle de los Caídos el cos del meu avi Joan i portar-lo algun dia al cementiri de Capellades i la veritat és que la crònica de tot el que va passar a altres víctimes de la guerra civil que també van ser portades al mausoleu franquista sense que ho sabessin mai llurs famílies, em va commoure profundament i em va subratllar, per mil•lèsima vegada, l’estupidesa i l’absurditat de les guerres. llegir més

Especulació a tort i a dret en el terreny immobiliari, enganyifes dels bancs que engrescaven a signar compromisos monetaris inasolibles per part d'una classe treballadora que estirava tant el braç que s'oblidava de la màniga, pasturatges feliços entre vaques grasses des d'una classe política governant que manava amb ben poques previsions de futur, pasta adobada per als que feien transferències il·legals entre caixes públiques i les seves caixes privades al so d'un Orfeó antic, sumes importants de diners abocades a cabassos en alguns centres d'ensenyament amb ràtios d'alumnes altíssimes a canvi de millores en uns resultats acadèmics que ens tenen a la cua de la Gran Europa. llegir més

A Piera (l'Anoia), enmig del vast terme municipal (57,11 km2) i a tocar d'una zona escolar molt concorreguda per motocicletes, cotxes i autocars, fins al dia d'avui (21 de maig de 2010)  hi ha dos obstacles viaris que dificulten molt la circulació i ens provoquen continus ensurts. Un de permanent, en forma de revolt estret i tancadíssim sota el pont de la via del tren per on, tot i l'espai lliure que hi ha a banda i banda, s'estreny incomprensiblement el pas de vehicles de manera que amb prou feines passa un autocar pels dos carrils de la circulació. llegir més

Jo puc dir que sóc feliç amb els ulls plorosos i la veu trencada i no em creurà ningú. Ningú que em tingui a tocar, vull dir. Perquè si ho escric a través de qualsevol de les vies possibles d’internet, s’ho creuran tots els destinataris del meu missatge i els podré tenir ben enganyats més o menys fins Nadal, que és quan la tradició diu que toca preguntar-nos com estem. Aquí rau l’engany de les noves tecnologies. Que et fan creure que et surten amics com bolets fins que t’adones que només són hologrames de les teves il•lusions. llegir més

És breu, és gratuïta, és cèntrica i pot ser del vostre interès.
 
Fins al dia 30 d'aquest maig (de dimarts a dissabte d'11 a 21 h. i diumenges de 10 a 14 h) teniu l'oportunitat de veure l'exposició FOSSES COMUNES : UN PASSAT NO OBLIDAT (a l'espai del Memorial Democràtic -Via Laietana, 69, de Barcelona) en què participo cada dia de manera audiovisual i un dia en concret, presencialment.
 
De manera audiovisual a través d'un vídeo d'uns deu minuts que es projecta en una pantalla gran en què explico el periple del meu avi Joan. llegir més