Demà divendres 12 d'agost, després que a Ciutadella un company de feina -de nom artístic D.J Morrison- hagi fet saltar d'alegria els clients del Limoobar i mentre a la mateixa ciutat una bona amiga estarà inaugurant la seva exposició de pintures titulada Mars, fars, ones i sal, a la galeria Retxa, a Capellades presentarem el llibre Cròniques d'aquí, que ha coordinat el capelladí i un dels fundadors dels Joglars, Ton Font.

Aquest llibre col·lectiu compta amb l'aportació d'onze autors diferents que, a partir del mateix denominador de Capellades, tracten diversos aspectes lligats a la vila. llegir més

El 20 de novembre de 1975 va morir el dictador i alguns il•lusos van
creure que, amb ell, moriria també el franquisme. Justos trenta-sis anys
després, el postfranquisme que sempre ha representat el PP pot tornar al
poder de l’Estat. Sense haver condemnat mai la vulneració dels drets
humans que infringí Franco, sense voler saber res de les causes que
defensem els familiars de les víctimes de la guerra civil i de la
dictadura, milers de les quals usades un cop mortes per omplir el mausoleu
franquista del Valle de los Caídos –una vegada profanades de llurs tombes
i traslladades allí entre els anys 50 i 60 amb nocturnitat i traïdoria pel
Règim franquista-, i després d’haver de sentir, per part de dirigents
populars com el diputat a Madrid Jorge Fernández Díaz, que aquell mausoleu
–meca ideològica i actual parc temàtic del feixisme espanyol- és
equiparable al memorial de víctimes de països com els Estats Units
–obviant que el greuge macabre de l’ús de morts en benefici del govern
allí continua latent-, el proper 20 de novembre a tots els electors ens
pertoca contribuir o no al resorgiment d’una manera de fer que liquidarà en dos dies tots els esforços dedicats a la memòria històrica. llegir més

Aquest proper diumenge 7 d'agost, una bona colla d'escriptors catalans, castellans i aragonesos, la farem grossa al voltant de la llibreria Serret, a Vall-de-roures, que comana una bèstia dinamitzadora de la nostra cultura i de la nostra llengua, que és l'Octavi.

Digueu-me optimista però des de fa anys aquest incansable divugador de les lletres és capaç de congregar en ple mes d'agost, o de la guirilàndia universal, tot d'autors a la seva llibreria. I després la festa continua sempre en un altre lloc, on es fa un dinar i una sobretaula de presentacions literàries, lectures, actuacions musicals, descobriment del patrimoni, i un etc exquisit. llegir més

Aquest del costat és el meu pare i es pensa que és com el Mas, que va guanyar a la tercera.

Després de dos anys com a finalista torna a presentar-se als Premis Blocs Catalunya 2011 i us anima a votar-lo. A entrar a www.stic.cat,
a registrar-vos com a usuari i, dins la categoria MISCEL•LÀNIA/PERSONALS, a deixar el vot per al penúltim bloc, el seu, el www.joanpinyol.net (Des de la terra del Paper).

Si voleu és clar, perquè el meu pare, més que el Mas, ÉS UN BON CAS!

Bernat Pinyol
llegir més

No sé vosaltres però jo començo a ser de la colla d'espectadors del TN de TV3 que quan comença la informació esportiva, aprofita per fer mil coses per a mi molt més pràctiques i interessants. Hi ha molt temps per fer-les...

No és que no m'agradin els esports i sóc dels que creuen fermament que hem de bellugar el cos per tenir-lo en forma. Per això, abans d'estar-me més d'un quart d'hora escarxofat al sofà sota un allau de notícies lligades a clubs esportius prefereixo fer exercici i sentir-me com a nou per quan la NOSTRA difon les comptadíssimes notícies lligades a la cultura, a les estrenes teatrals, als espectacles, a les actuacions musicals i a tot allò que penso que val més la pena i que la televisió pública catalana ens ofereix en comptagotes i al final de l'informatiu, com si fos prohibit. llegir més