Divendres, 26.2.2010. 13:59 h
No hi ha cap vot
carregant
Just en el moment en què l'ombra del xiprer va eixamplar-se, l'ocell s'adonà que al darrera hi havia una natura singular. Feia estona que es comunicava amb les ànimes d'aquell cementiri. Les trobava molt més conciliadores que les que omplien el món atapeït de cossos -només vivents en matèria- del qual provenia.
En un dels escassos instants de repòs que li concedia la feina al diari, s'hi havia escapat i, una vegada més, s'havia submergit en la quietud alliberadora.
Com que ho havia fet en tantes ocasions, aquell màgic vuit de desembre no va adonar-se que somiava. Per això, quan el subconscient va introduir-la en la A majúscula d'una de les inscripcions funeràries només van passar dècimes de bones sensacions perquè es trobés a Palenque, enmig de l'èxtasi etern de la vall de l'Usumacinta.
Asseguda dalt d'una de les piràmides, va respirar a fons, va regalar una mirada profunda a l'horitzó mexicà i, en plena comunió amb totes les ànimes, va obrir els braços i va abraçar el vent fins que un tro va esqueixar el sol.
Plovia, i l'aigua va ser capaç d'arrencar un trosset de vida perpètua d'aquelles pedres i de fer-lo rodolar fins a la terra humida. A mesura que baixava va anar guanyant tamany fins que, des de baix i en forma de Cristina, va reclamar-la perquè s'apressés a baixar.
Només ho va fer físicament. Des d'aquell dia el seu esperit habita amorosament en aquell temple maia.
Quan el Blac va despertar-la amb unes íntimes llepades a la cara, la Magda va obrir els ulls i, mentre regalava un sospir ple de sentiment al gos i a l’entorn, va reconèixer que també ella, igual que el poeta, era quan dormia que hi veia clar.
En alçar-se, enèrgica, damunt el llit va retrobar, encara oberta, la darrera novel.la de l'Stephen King. Sense que ella ho sapigués mai, el llibre l'havia acaronada durant tota la nit, tal i com ho feia ara el sabó mentre dansava, bellíssima...
Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (18) Magdavida
No hi ha cap vot
carregant
En un dels escassos instants de repòs que li concedia la feina al diari, s'hi havia escapat i, una vegada més, s'havia submergit en la quietud alliberadora.
Com que ho havia fet en tantes ocasions, aquell màgic vuit de desembre no va adonar-se que somiava. Per això, quan el subconscient va introduir-la en la A majúscula d'una de les inscripcions funeràries només van passar dècimes de bones sensacions perquè es trobés a Palenque, enmig de l'èxtasi etern de la vall de l'Usumacinta.
Asseguda dalt d'una de les piràmides, va respirar a fons, va regalar una mirada profunda a l'horitzó mexicà i, en plena comunió amb totes les ànimes, va obrir els braços i va abraçar el vent fins que un tro va esqueixar el sol.
Plovia, i l'aigua va ser capaç d'arrencar un trosset de vida perpètua d'aquelles pedres i de fer-lo rodolar fins a la terra humida. A mesura que baixava va anar guanyant tamany fins que, des de baix i en forma de Cristina, va reclamar-la perquè s'apressés a baixar.
Només ho va fer físicament. Des d'aquell dia el seu esperit habita amorosament en aquell temple maia.
Quan el Blac va despertar-la amb unes íntimes llepades a la cara, la Magda va obrir els ulls i, mentre regalava un sospir ple de sentiment al gos i a l’entorn, va reconèixer que també ella, igual que el poeta, era quan dormia que hi veia clar.
En alçar-se, enèrgica, damunt el llit va retrobar, encara oberta, la darrera novel.la de l'Stephen King. Sense que ella ho sapigués mai, el llibre l'havia acaronada durant tota la nit, tal i com ho feia ara el sabó mentre dansava, bellíssima...
sota la dutxa.
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
228 lectures
Cap comentari
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
Joan Pinyol
Capellades, 1966. Narrador. El 1984 inicia una relació epistolar amb Pere Calders, veritable estímul de la seva obra. Llicenciat en Filologia catalana l'any 1989, treballa a l'ensenyament secundari i el 2008 esdevé catedràtic de llengua catalana i literatura. Col·laborador habitual de diversos mitjans, fins al moment és autor d'onze llibres de narrativa. Els trobareu tots a www.escriptors.cat/autors/pinyolj
