Dimecres, 24.2.2010. 15:09 h
No hi ha cap vot
carregant
- Un, dos, tres, pica paret! –va exclamar ben alt, perquè ho feia des de les esferes celestials-. Un, dos, tres, pica paret! – va tornar-hi l’estrella Polar.
La Rigel – de la constel•lació d’Orió-, l’Algol –de Perseu-, la Merak –que havia arribat a aquell trosset de pati celestial des de l’Óssa Major i la Mizar –també de l’Óssa Major- es van estar d’allò més quietes.
- Un, dos, tres, pica paret! –va continuar la Polar.
En girar-se, no va veure ni enlloc ni mai més la Mizar. Havia caigut a terra. Al planeta Terra, és clar.
Mesos després...
Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (16) Estel fugaç
No hi ha cap vot
carregant
La Rigel – de la constel•lació d’Orió-, l’Algol –de Perseu-, la Merak –que havia arribat a aquell trosset de pati celestial des de l’Óssa Major i la Mizar –també de l’Óssa Major- es van estar d’allò més quietes.
- Un, dos, tres, pica paret! –va continuar la Polar.
En girar-se, no va veure ni enlloc ni mai més la Mizar. Havia caigut a terra. Al planeta Terra, és clar.
Mesos després...
va néixer la Bruna i la seva mare va trobar que tenia un somriure molt brillant.
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
514 lectures
Un comentari
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
Joan Pinyol
Capellades, 1966. Narrador. El 1984 inicia una relació epistolar amb Pere Calders, veritable estímul de la seva obra. Llicenciat en Filologia catalana l'any 1989, treballa a l'ensenyament secundari i el 2008 esdevé catedràtic de llengua catalana i literatura. Col·laborador habitual de diversos mitjans, fins al moment és autor d'onze llibres de narrativa. Els trobareu tots a www.escriptors.cat/autors/pinyolj
