Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (6) No podrà ser
No hi ha cap vot
carregant
- Ho sento, parella. Hem fet totes les proves possibles i el resultat sempre ha estat negatiu.
- Això vol dir que mai no podrem tenir…
- Exacte! Com a metge em sap greu haver de donar de tant en tant aquesta mena de diagnòstics, però es tracta d’una qüestió que sovint se’ns escapa de les mans.
- I no hi ha cap altra via que ens permeti tenir-ne?
- Provin l’adopció! Si n’adopten algun, encara que d’entrada no el coneguin, amb el temps podran omplir el buit que ara els fa tan àcida l’existència.
- Ens podria recomanar algun lloc en concret, que pugui ser mereixedor de la nostra confiança?
- Conec molts centres plens a vessar d’avis que se senten molt sols. Vagin a trobar qualsevol residència.
- Gràcies, doctor, i tant que ho farem!
La parella va sortir de la consulta esperançada i també amb l’agra certesa que mai a la vida podrien tenir pares.
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Capellades, 1966. Narrador. El 1984 inicia una relació epistolar amb Pere Calders, veritable estímul de la seva obra. Llicenciat en Filologia catalana l'any 1989, treballa a l'ensenyament secundari i el 2008 esdevé catedràtic de llengua catalana i literatura.
Col·laborador habitual de diversos mitjans, fins al moment és autor d'onze llibres de narrativa. Els trobareu tots a www.escriptors.cat/autors/pinyolj