Diumenge, 14.8.2011. 18:40 h
No hi ha cap vot
carregant
El Vaticà va beneir la pel·lícula de Franco "Raza"
Pius XII va dir que li agradava en una projecció privada
L'aristocràtic Papa Pius XII no incorria en frivolitats com anar al cine. Però va fer una excepció quan l'ambaixador d'Espanya a la Santa Seu, José de Yanguas, li va sol·licitar un favor: projectar-li, si no tota almenys un tràiler, una pel·lícula molt especial, Raza. Aquesta projecció privada, i el beneplàcit del Pontífex a l'epopeia patriòtica escrita per un Francisco Franco camuflat sota el pseudònim de Jaime de Andrade, és una de les revelacions que conté una capsa de l'Arxiu de Salamanca i un lligall del Ministeri d'Exteriors explorats per l'historiador Magí Crusells, secretari del Centre d'Investigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona.
A la imatge Alfredo Mayo, en un fotograma de 'Raza'.
El 6 de maig de 1942 -gairebé sis anys després de l'inici de la guerra civil-, l'ambaixada espanyola va projectar Raza en una sala d'actes de la Companyia de Jesús, davant el cos diplomàtic de l'Eix, cinc cardenals, diversos dignataris vaticans i els superiors i generals dels principals ordes religiosos: jesuïtes, dominics, trinitaris, agustins i franciscans.
La projecció, amb crítica positiva de L'Osservatore Romano, ja era coneguda per investigadors que s'havien endinsat en la intrahistòria d'aquesta la superproducció, com Román Gubern. Però la carta localitzada per Crusells als arxius d'Exteriors explica el perquè de tanta atenció (d'altra banda, lògica quan el Papa Pius XII havia acollit la victòria de Franco amb immensa alegria).
En una projecció prèvia, el Pontífex, va explicar l'ambaixador, «va quedar altament complagut per l'alt esperit que la informa, malgrat que només va presenciar les escenes de més alta emoció religiosa». Això sí, Pius XII va expressar «el desig que no se li doni publicitat, ja que és un cas excepcional».
EL 'DOSSIER RAZA' / Aquest episodi vaticà, recollit en un capítol del llibre col·lectiu Vidas de cine. El biopic como género cinematográfico, (TB Editores) és només una part de la informació extreta per Crusells. A l'arxiu diplomàtic espanyol es poden seguir els rastres de l'activitat del Govern espanyol per aconseguir un ressò internacional a la pel·lícula, i la capsa extraviada a Salamanca sobre la pel·lícula conté infinitat d'informació recopilada per l'almirall Jesús Fontán, ajudant de Franco i posat al capdavant de la Sección Cinematográfica del Consejo de la Hispanidad per fer realitat el capritx del dictador.
El dossier Raza de Salamanca conté informació exhaustiva sobre el pressupost, producció i exhibició de la pel·lícula, dignes d'una superproducció. Les condicions a les quals es va arribar per distribuir-la a Alemanya i els territoris ocupats tornen a demostrar, considera Crusells, fins a quin punt el film era prioritari per a Franco: la distribuïdora alemanya Transit, després d'un any de negociacions pel desinterès alemany, es quedava el 50% de la recaptació i obtenia permís per projectar 10 films a Espanya. Traduïda amb el nom de Blutzeugen (Màrtirs), Raza es va projectar el 1944 en 218 cines alemanys.
«GENT SENSE MORAL PRIVADA» / Entre la documentació de Fontán, Crusells ha identificat diverses petites joies. Entre elles, un informe que recull que Franco va acceptar el repartiment que se li va proposar, modificacions del guió original que, amb l'excusa de millorar el ritme, es carreguen escenes que resultarien ruïnoses (com una fugaç visió d'almogàvers a bord d'una galera) i un informe dirigit a la Casa Militar del cap de l'Estat que podria haver resultat clau en l'elecció del director, José Luis Sáenz de Heredia. Ja que la gairebé totalitat de directors són «gent sense moral privada, comercial ni professional», l'autor de l'informe considera que l'únic amb «bona formació espiritual» i «decència» seria Sáenz de Heredia, malgrat que només tindria un defecte «que per cert és bastant comú en gairebé tots els artistes: és bastant desordenat i no gaire actiu». Tot i amb això, «el seu pur patriotisme» i la vigilància a la qual el sotmetria «un home fred i meticulós» com el seu col·laborador Antonio Román haurien de fer-lo «treballar a un ritme al qual no ha treballat mai»....
Franco, jo et beneeixo en el nom del pare... (Papa Pius XII)
No hi ha cap vot
carregantPius XII va dir que li agradava en una projecció privada
L'aristocràtic Papa Pius XII no incorria en frivolitats com anar al cine. Però va fer una excepció quan l'ambaixador d'Espanya a la Santa Seu, José de Yanguas, li va sol·licitar un favor: projectar-li, si no tota almenys un tràiler, una pel·lícula molt especial, Raza. Aquesta projecció privada, i el beneplàcit del Pontífex a l'epopeia patriòtica escrita per un Francisco Franco camuflat sota el pseudònim de Jaime de Andrade, és una de les revelacions que conté una capsa de l'Arxiu de Salamanca i un lligall del Ministeri d'Exteriors explorats per l'historiador Magí Crusells, secretari del Centre d'Investigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona.
A la imatge Alfredo Mayo, en un fotograma de 'Raza'.
El 6 de maig de 1942 -gairebé sis anys després de l'inici de la guerra civil-, l'ambaixada espanyola va projectar Raza en una sala d'actes de la Companyia de Jesús, davant el cos diplomàtic de l'Eix, cinc cardenals, diversos dignataris vaticans i els superiors i generals dels principals ordes religiosos: jesuïtes, dominics, trinitaris, agustins i franciscans.
La projecció, amb crítica positiva de L'Osservatore Romano, ja era coneguda per investigadors que s'havien endinsat en la intrahistòria d'aquesta la superproducció, com Román Gubern. Però la carta localitzada per Crusells als arxius d'Exteriors explica el perquè de tanta atenció (d'altra banda, lògica quan el Papa Pius XII havia acollit la victòria de Franco amb immensa alegria).
En una projecció prèvia, el Pontífex, va explicar l'ambaixador, «va quedar altament complagut per l'alt esperit que la informa, malgrat que només va presenciar les escenes de més alta emoció religiosa». Això sí, Pius XII va expressar «el desig que no se li doni publicitat, ja que és un cas excepcional».
EL 'DOSSIER RAZA' / Aquest episodi vaticà, recollit en un capítol del llibre col·lectiu Vidas de cine. El biopic como género cinematográfico, (TB Editores) és només una part de la informació extreta per Crusells. A l'arxiu diplomàtic espanyol es poden seguir els rastres de l'activitat del Govern espanyol per aconseguir un ressò internacional a la pel·lícula, i la capsa extraviada a Salamanca sobre la pel·lícula conté infinitat d'informació recopilada per l'almirall Jesús Fontán, ajudant de Franco i posat al capdavant de la Sección Cinematográfica del Consejo de la Hispanidad per fer realitat el capritx del dictador.
El dossier Raza de Salamanca conté informació exhaustiva sobre el pressupost, producció i exhibició de la pel·lícula, dignes d'una superproducció. Les condicions a les quals es va arribar per distribuir-la a Alemanya i els territoris ocupats tornen a demostrar, considera Crusells, fins a quin punt el film era prioritari per a Franco: la distribuïdora alemanya Transit, després d'un any de negociacions pel desinterès alemany, es quedava el 50% de la recaptació i obtenia permís per projectar 10 films a Espanya. Traduïda amb el nom de Blutzeugen (Màrtirs), Raza es va projectar el 1944 en 218 cines alemanys.
«GENT SENSE MORAL PRIVADA» / Entre la documentació de Fontán, Crusells ha identificat diverses petites joies. Entre elles, un informe que recull que Franco va acceptar el repartiment que se li va proposar, modificacions del guió original que, amb l'excusa de millorar el ritme, es carreguen escenes que resultarien ruïnoses (com una fugaç visió d'almogàvers a bord d'una galera) i un informe dirigit a la Casa Militar del cap de l'Estat que podria haver resultat clau en l'elecció del director, José Luis Sáenz de Heredia. Ja que la gairebé totalitat de directors són «gent sense moral privada, comercial ni professional», l'autor de l'informe considera que l'únic amb «bona formació espiritual» i «decència» seria Sáenz de Heredia, malgrat que només tindria un defecte «que per cert és bastant comú en gairebé tots els artistes: és bastant desordenat i no gaire actiu». Tot i amb això, «el seu pur patriotisme» i la vigilància a la qual el sotmetria «un home fred i meticulós» com el seu col·laborador Antonio Román haurien de fer-lo «treballar a un ritme al qual no ha treballat mai»....
Font : El Periodico. ERNEST ALÓS
567 lectures
Cap comentari
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
Joan Pinyol
Capellades, 1966. Narrador. El 1984 inicia una relació epistolar amb Pere Calders, veritable estímul de la seva obra. Llicenciat en Filologia catalana l'any 1989, treballa a l'ensenyament secundari i el 2008 esdevé catedràtic de llengua catalana i literatura. Col·laborador habitual de diversos mitjans, fins al moment és autor d'onze llibres de narrativa. Els trobareu tots a www.escriptors.cat/autors/pinyolj
