Dissabte, 6.8.2011. 18:58 h

Sigui amb la mort una major naixença (del franquista PP?)

El 20 de novembre de 1975 va morir el dictador i alguns il•lusos van
creure que, amb ell, moriria també el franquisme. Justos trenta-sis anys
després, el postfranquisme que sempre ha representat el PP pot tornar al
poder de l’Estat. Sense haver condemnat mai la vulneració dels drets
humans que infringí Franco, sense voler saber res de les causes que
defensem els familiars de les víctimes de la guerra civil i de la
dictadura, milers de les quals usades un cop mortes per omplir el mausoleu
franquista del Valle de los Caídos –una vegada profanades de llurs tombes
i traslladades allí entre els anys 50 i 60 amb nocturnitat i traïdoria pel
Règim franquista-, i després d’haver de sentir, per part de dirigents
populars com el diputat a Madrid Jorge Fernández Díaz, que aquell mausoleu
–meca ideològica i actual parc temàtic del feixisme espanyol- és
equiparable al memorial de víctimes de països com els Estats Units
–obviant que el greuge macabre de l’ús de morts en benefici del govern
allí continua latent-, el proper 20 de novembre a tots els electors ens
pertoca contribuir o no al resorgiment d’una manera de fer que liquidarà en dos dies tots els esforços dedicats a la memòria històrica.