Dijous, 8.7.2010. 01:00 h

La piscina dels Colom

L’empresa constructora del meu besavi Antoni Colom Sabater va començar a construir la Piscina Blava de Capellades a finals de 1932. Corre un document audiovisual enregistrat a l’època en què es veu primer els terrenys on es va decidir construir-la “en l’espai comprès entre el Rec del Corronaire i el passeig, tocant al Molí de la Vila”i on temps després s’observa com tot d’operaris, entre ells el meu avi Joan Colom Solé,  fan les tasques de construcció de la piscina amb gran eficàcia tot i els mitjans constructors d’aleshores. Finalment, el mateix document visual dóna compte del dia de la inauguració, el 25 de juliol de 1934, i en un moment concret les imatges es concentren en tres persones. L’alcalde, Pau Vich i Freixas, el president del Patronat Capelladí de l’Esport de la Natació, senyor Jaume Rius i el meu besavi Antoni, en qualitat de constructor, un home de somriure entranyable que en el seu moment no va voler emigrar a Cuba en vaixell amb els seus germans perquè li feia por l’aigua. Temia l’aigua i va construir la piscina. Buida, és clar. I inaugurada aprofitant la revetlla de sant Jaume. Els que m’honoreu cada setmana amb la lectura d’aquests articles segur que recordareu que fa just un any vaig parlar durant setmanes d’aquest esdeveniment. Més que res perquè es va escaure el 75è aniversari d’una solemne inauguració presidida per l’aleshores Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ventura Gassol i participada per nombroses altres autoritats comarcals, molts nedadors de clubs de natació de primera línia nacional i per milers de persones encantades de tenir a Capellades un espai lúdic d’aquestes característiques. Il•lús de mi, jo creia que aquells articles de fa un any se sumaven a un record col•lectiu del meu poble, però al final van ser una flor que no va fer estiu perquè – a banda dels lectors que em vau agrair les lletres- a nivell oficial no hi va haver cap més commemoració pública dels fets de l’any 1934. Fins i tot vaig considerar un lleig en majúscules que durant la Festa de l’Esport que es va celebrar el juliol de l’any passat a la mateixa Piscina Blava, a ningú no se li acudís el detall de fer la més mínima al•lusió a la commemoració dels 75 anys d’una inauguració tan sonada com aquella. En fi, hi deu haver coses que se m’escapen. Però d’altres no....
Com ara el fet que, tot i que el cost econòmic de la piscina, tal com deia el Butlletí del Grup Excursionista del Centre Moral de Capellades el novembre de 1932 , se sufragà “amb valuoses aportacions de quantitats de generosos particulars, a més de l’apoi decidit del nostre ajuntament”, al final les obres quedaren impagades i l’empresa constructora del meu besavi no veié ni un ral. Ni acabada d’inaugurar ni sobretot dos anys després per culpa de l’esclat de la guerra civil. Conclusió estiuenca! La piscina encara és dels Colom i, si m’apureu, també dels descendents de Mario Rotllant i Folcarà, que va sert l’arquitecte que es va encarregar d’elaborar el projecte d’obres que va executar l’empresa Construccions Colom. No ho dic només jo. En data de 15 d’agost de 1934 el Patronat Capelladí de l’Esport de la Natació, a través del seu president Jaume Rius va emetre i va fer arribar al meu besavi el següent comunicat : “En Junta celebrada el dia 12 d’agost d’enguany foren posats de relleu els esforsos efectuats pels co-operadors per portar a terme la construcció de la Piscina a Capellades i que gracias a la seva col•laboració s’ha pogut portar a termini. El PATRONAT acordà, per unanimitat, correspondre al seu bon zel i treballs per la realització, concedint-li a vosté i familia, entrada gratuita durant cinc anys d’aquesta data. Será per nosaltres un gran honor que vulgui acceptar aquest acord com a mostra de pregon agraiment que envers vostè sent el Patronat. Rebi el testimoni sincer de la nostra consideració. Jaume Rius.” El meu besavi va morir el novembre de 1938, i el seu fill gran, el meu avi Joan, mesos després. I la guerra va perpetuar el deute respecte de la piscina fins al punt que el 5 de desembre de 1984, en plena commemoració –aleshores sí- del cinquantenari de la inauguració de la Piscina Blava, el Club Natació Capellades va fer arribar a Antoni Colom Saumell, un altre nét del constructor la següent carta: “Benvolgut amic, assabentats que sou el familiar més directe del vostre avi Antoni Colom i Sabater, aquesta Junta Directiva, amb reunió celebrada el passat dia 30 de novembre, vàrem prendre per unanimitat l’acord de concedir-vos una placa commemorativa del nostre Cinquantenari en homentage a la memòria de la persona que va construir la nostra Piscina Blava, assabentats d’altra banda que ni l’esmentat senyor Antoni Colom ni els seus hereus, han rebut cap mena de reconeixement per part dels estaments oficials de la Vila, tot i donant-se el cas d’haver-hi pendent de pagament bona part de les obres de construcció des de l’any 1934. Signat Enric Ballabriga i Nat. President del Club Natació Capellades.”   Entrada gratuïta durant cinc anys que ningú no va poder gaudir, una placa d’homenatge, més que reclamar ara els diners que es deuen, insisteixo a proposar a l’actual consistori capelladí que, com a mínim, arribi a plantejar-se la possibilitat de col•locar una placa commemorativa en un dels racons de la piscina en record del seu constructor. I ara que la calor és severa, com cada dia me n’hi vaig. Pagant és clar.