Bertone i una dona negra

i un jove que va informant als curiosos que està a punt d’arribar gent important i que no es pot entrar a l’església i al cambril ni per casualitat. Mentrestant una parella de mossos obre i mira l’interior de totes les papereres de la plaça acompanyats d’un gos que ho ensuma tot. I van arribant cotxes llampants, d’aquells amb els vidres posteriors del color de la pell de la Moreneta que reboten les mirades dels xafarders que els veuen passar a peu de carrer. I arriben religiosos i més religiosos. Monges amb vel, capellans amb sotana i d’altres d’una categoria eclesiàstica major si tenim en compte el seu petit capell vermell en consonància amb la llarga corrua de botonets que els tanquen de cap a peus i la faixa també vermella amb un caient per sobre una de les cames que imposa de debò. Tant que una parella de japonesos corren a besar-los la mà i a fer-los reverència (a falta de cambril!) i a fotografiar-los al seu costat a l’estil dels admiradors del Messi en qualsevol aeroport. I arriben més monges caputxines que se saluden i es besen amb grans alegries. I més religiosos. Montserrat ja no és una muntanya santa, ara és santíssima i un servidor pel mig de tot amb un fill que si ja parlés segur que m’exigiria explicacions. I per allà al mig també una dona que renega. Sí, que veu passar tanta sotana i els explica a grans crits que tot allò és una vergonya. Que ella ha pujat a peu fins al Monestir i que no ha pogut entrar a la Basílica ni veure la Moreneta per culpa de tanta parafernàlia i tan protocol. Algú li diu que tot plegat és per a la inauguració del nou orgue. Però ella no està per orgues i continua increpant els mossens d’alt standing que van entrant a la Basílica per la zona no permesa als altres mortals. I entre els que entren, un envellit Pasqual Maragall, camuflat sota un barret a l’estil tirolès i agafat de la mà d’un nét, de manera que ningú no se’l mira i passa del tot desapercebut per molt president de la Generalitat que hagi estat. I aleshores sí. Els reporters gràfics, agents de seguretat, mossos, gossos dels mossos i policies de paisà que controlen la gent, activen el senyal d’alerta i, en un tres i no res, fan cap a la plaça a gran velocitat, vuit o deu cotxes encara més llampants i oficials. I d’un d’ells, el més vigilat, en surt el secretari d’Estat del Vaticà, Tarsisio Bertone, el mateix que fa uns dies va originar una desagradable polèmica a l’hora de relacionar la pedofília amb l’homosexualitat. A l’entrada del Monestir l’espera i el rep l’abat de Montserrat, i també l’acompanyen l’actual president de la Generalitat, a més d’alguns consellers com el d’Obres Públiques. Només entren a la Basílica les persones convidades i per totes les botigues del complex espiritual es retransmet poc després la cerimònia de manera que la veu del nou orgue es confon amb la de la dona que està negra perquè no ha pogut veure la Moreneta i que encara renega mentre se’n torna, altra vegada a peu, cap a la seva anònima realitat.