A UNS estudiants de Belles ARTS no els feia RES considerar que un dels OUS no tenia RES d’APTE perquè un valencià veiés l’altre i etzibés a un d’ells un despòtic, MENGE !

Sort que de seguida...
van arribar DILL, DIM, DIMEC, DIJ, DIVEND, DISS i DIU i els van convertir en dies de la setmana.

Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
llegir més

Vist que el temps ha embogit, que fa calor cada castanyada i fred i neu i vent i temporals de mar en el mes d'arribada  de la primavera, i que al final haurem de recomanar-li un bon psicòleg perquè es resituï, em pregunto...
llegir més

Des que va néixer tothom el va titllar d’insubstancial i no passava dia que algú no li recriminés el fet de no tocar de peus a terra.

Una tarda de vent no va tenir cap més remei d’anar amunt i avall, sense parar gens quiet. Fins que va poder lligar-se una estona a la branca d’un ametller en flor.

Des d’allí, i mentre se sentia més inflat que mai, li va venir al cap una idea que podia fondre-li tots els mals i canviar-li molt la vida.

El dia següent. llegir més

Era tan tendra, innovadora, desconeguda de formes i poc experimentada, que l’àvia Aurèlia no li va quedar cap altre remei que sortir corrents de la Fira Antiquària...
Tots els estands se la volien quedar.


Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
llegir més

Se sap que sa majestat el Rei del Palau de la Zarzuela té l’afició de sortir de tant en tant a caçar óssos i també diuen que tot i que va heretar sense pensar-s’ho el poder de la dictadura franquista, sempre ha volgut aparèixer com a neutral, com una mena de ni carn ni peix que, això sí, ens surt a preu de carn i peix caríssims. No sé si aquests que diuen tant una cosa com l’altra s’ho repensaran després de saber que tots els óssos polars són esquerrans i de reconèixer que lluiten, sempre amb l’esquerra, contra la seva extinció definitiva. llegir més