Dijous, 19.8.2010. 03:00 h

Sobre la Festa Major. La migdiada. El cronista. L'striptease.

Després de llegir el programa de la Festa Major i constatar que, efectivament, la crisi econòmica també ha arribat a la nostra festa gran, deixo escrites tres pinzellades d'urgència.

Hi ha un acte nou que m'agrada per la seva senzillesa i originalitat. Es tracta de la primera Migdiada Popular que es farà el proper dissabte 21 d'agost a la Rambla de Sant Isidre a les quatre de la tarda. Val a dir que prèviament ja s'haurà fet el vermut popular, i el dinar, i el bingo popular. Són uns actes consolidats, que compten amb una participació de gent incondicional, que hi van des de fa anys i que són molt divertits. La novetat d'aquest any, que em penso que acaba d'arrodonir aquest conjunt d'activitats de dissabte, és la 1a Migdiada popular.

El programa convida els participants a assistir-hi amb el pijama, el coixí i, hi afegeixo jo, potser l'osset de peluix o l'orinal. Es tracta de fer públicament i col·lectivament la migdiada al carrer. El programa anuncia que, per a aquelles persones a qui no els vingui la son, hi haurà exercicis de relaxació, massatges, contes...

El que em sembla sensacional d'aquesta iniciativa és el fet de convertir un acte tan habitual (sobretot a l'estiu) tan privat i tan íntim com és fer la migdiada, en un acte festiu, fins i tot amb un cert punt de reivindicació. Poca broma, amb la migdiada. Hi ha qui la fa llarga, al llit i amb pijama. Hi ha qui la fa de deu minuts al sofà de casa i ja en té prou. Alguns necessiten foscor, d'altres, no. Hi ha qui no pot fer-la perquè a aquella hora no li ve la son. Hi ha qui la voldria fer però en aquells moments treballa i no pot fer una capcinada. Hi ha tants tipus de migdiades com de persones que en fan. També és important saber com en sortim, de la migdiada: conec força gent que es lleva d'una gran mala llet, especialment si la migdiada ha estat excessivament llarga. I gent que es lleva encara més cansada que quan s'hi va posar. Tot i que la gran majoria, els que estem convidats a fer-la a la Rambla, trobem que la migdiada és un moment essencial del dia i se'ns posa molt bé.

En fi, deia que em sembla molt bé convertir aquest acte privat i gairebé íntim en un acte festiu, en un divertimento (pot fer un cert goig veure la Rambla plena de gent fent la migdiada, en silenci...), sense cap altra transcendència, no cal que ens enganyem, però que demostra que es pot fer festa amb pocs diners, molta imaginació, bon humor i, sobretot, ganes de participar.

Segona cosa. Me n'alegro que s'hagi suprimit la tradició del Cronista de la Festa. Sempre m'havia semblat una mostra de provincianisme carrincló, això de convidar un famós perquè escrivís sobre nosaltres i, teòricament, donés relleu a la Festa. El resultat eren uns escrits insulsos, amb una escassa transcendència per a la ciutadania i d'un minso valor literari o històric. No crec que ningú trobi a faltar aquestes cròniques la qual cosa vol dir que era un acte perfectament prescindible.

Tercera. Acabo sumant-me a la gent que demana a l'organització de la Festa Major que d'ara en endavant se suprimeixi l'acte de la Plaça més verda, com reclamen algunes veus de la ciutat. Potser sí que en algun moment programar un acte així va semblar una cosa trencadora i provocativa, fins i tot moderna. Però no, perdoneu. No és una qüestió de moralina, sinó senzillament de bon gust i de dignitat personal i ciutadana. Igualada d'ara en endavant no es mereix una cosa així a la seva festa. Està clar, oi?

Dit això, que tingueu tots una molt bona Festa Major.