|
|
Teresa EstruchReculls de l'Anoia Sud |
|
|
Marina LlansanaI seràs, per sempre, poble |
|
|
Bernat Ferrer i FrigolaDes de dins! |
|
|
David Canto GuilellaLa tira de rotllos |
|
|
Toni Cortès i MinguetQwerty |
|
|
Oriol Solà i PratDiuen... |
|
|
Global ProductionÈxit |
|
|
Sònia MoreraCroniques desde P Street |
|
|
Núria i Paula |
|
|
Santi CarbonellInstantànies |
|
|
Josep Ferrer i BujonsDarrere el meu vidre |
|
|
Víctor M. Rodríguez ArduraDes d'Itaca |
|
|
Josep RosellA cop d'ull |
|
|
Manel LucasEl Cronista de la Festa Major |
|
|
EspecialSant Jordi |
|
|
Jordi Quintana Serradell162 partits |
|
|
Manel BurónLes coses pel seu nom |
|
|
Josefa Morón ManzanoPicar pedra |
|
|
Cristina Closa |
|
|
M. Teresa Miret i Solé |
|
|
Olga Solé i MulaDe casa estant |
|
|
Albert RossellNi fred ni calor |
|
|
Ana T. DupouyPrisma |
|
|
Xavier Badia i Cardús |
|
|
Ada JoverPreguntes sense reposta |
|
|
Marc SendiuEl racó d'un pradenc |
|
|
Axana IvankoOne world |
|
|
Antoni Dalmau i RibaltaPlaça del Blat |
|
|
Irene DalmasesTeletips |
|
|
Cristina Domènech i VenturaEn minúscules |
|
|
Francesc RicartBatecs |
|
|
Jaume FarrésParaulotes |
|
|
Marta VivesHistòries de l'Arxiu |
|
|
Pep SoléBaixant de l'Espelt |
|
|
Enric SolàDessota les faldilles |
|
|
Carles Maria BalsellsPostals de mitjanit |
|
|
Xavier Cuadras i MoratóToca'm i no em miris |
|
|
Darius SoléAmb empenta! |
|
|
Toni OlivéEl carrilet digital |
|
|
Joaquim Solé-Vilanova |
|
|
Josep AlertAndròmines |
|
|
Mar AguileraEn minúscules |
|
|
Paranoia accions |
|
|
Saidou Diao i GanoCartes del Senegal |
|
|
El poema de la setmanaOriol Gabarró |
|
|
Des del centre del mónXavier Homs |
|
|
Daniel VilarrúbiasDes del campanar |
|
|
Fora d'òrbitesJordi Marcé |
|
|
Proposta CapsetmanalLa teva agenda kutre |
|
|
El fil del motHenar Morera Velázquez |
|
|
Joan RequesensDe la palestra estant |
|
|
Francina CireraEn minúscules |
|
|
Jaume OrtínezEl vent que ve |
|
|
Rosa MataEn minúscules |
|
|
Teresa RoigPlantes d'interior |
|
|
Punt de llibreEls anoiencs recomanen |
|
|
Marta Bartrolí i RomeuL'espitllera |
|
|
Maria GuixàUna finestra al món |
|
|
Pep VallsEl punt de vista de l'astronauta |
|
|
Jordi Còdolsopadepedres |
|
|
Consulta sobre la Independència a l'EspeltL'Espelt Decideix |
|
|
Carmel·la PlanellGeografies inexcusables |
|
|
Saló de la InfànciaLa premsa del saló |
|
|
Joan PinyolAmb ulls d'Anoia |
|
|
Escola ÀuriaPARAULES |
|
|
Jaume Ortínez / Carles M. BalsellsLlums i ombres |
|
|
Èlia Susanna i LópezObre la boca... menja sorra |
|
|
Ferriol Egeaferriolegea |
|
|
Toni JunyentPreferiria no fer-ho |
|
|
Manel López i SeubaEl zero i l’u |
|
|
Josep-Vicenç Mestre CasanovaSóc d'Òdena |
|
|
Carlota Marti NiuboDiari de Londres |
Al més pur estil Lluquet i Rovelló de “Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús” de Josep Maria Folch i Torres, però amb l’últim disseny d’ulleres de sol i unes guitarres elèctriques sota el braç, és com es presenten a l’escenari aquesta divertida banda de les terres de Ponent.
Al principi havia de ser una broma entre una colla d’amics. Sortir a tocar quatre cançons populars catalanes vestits de pastorets... però poc es podien pensar quan es van agrupar un bon dia de finals de l’any 2001 per salvar un Correllengua on faltava un grup per acabar de completar el cartell, que d’allí en naixeria Pastorets Rock, una formació tan original i amb tant de sentit de l’humor com contundent i detallista en la qualitat de les seves propostes musicals i transgressora en la posada en escena.
llegir més
Desperto. Quin mal als ulls! I el cap... ... tot ressona. On sóc? I quina rasca... Què hi fa aquest vell panxabirra amb casulla vermella penjat d’aquest balcó? Ah... ...val. És clar. L’últim que recordo és estar al sopar d’empresa i que el Tines va demanar “passa’m el suflé” imitant l’anunci de la tele i la que es va muntar després... Què faig amb la corbata lligada al cap? I aquest tió, que mossega que el tenen aquí tancat entre quatre tanques grogues d’obra? No es deu haver portat bé.
llegir més
La RDLPC (Redacció de la PC) us desitja un bon Nadal. Digueu-nos carrinclons, però pensem que la nova sensibilitat que pregonem no està pas renyida amb el Nadal. El Nadal entés com aquell instant de calma en que estem veient el nostre interior. Aquell moment que apareix en algun d’aquests dies quan menys ens ho pensem en alguna de les coses que vivim: un infant mirant un pessebre, un moment de soledat en el capvespre mirant un poble o ciutat des d’un punt una mica elevat, una expressió d’entre alegria, sorpresa i respecte davant d’un patge d’orient, algú per qui Nadal li és difícil de celebrar però s’hi esforça, etc.
llegir més
Quatre dies per nadal. Bé. Més aviat dotze, tal com diu la cançó de la Llúcia. Bombetes que cremen l’aire gèlid de la foscor omplint de brillantor aquest escenari de carrer que fa que tots ens sentim una mica més..., una mica més..., una mica més valencians. Perquè als valencians els hi agrada que les coses brillin. Sinó mireu com treuen brillantor a les taronges, o com esmalten a les falleres majors. A part d’això, l’escenari creat, ni que sigui artificial, fa que parem una mica la nostra marxa ràpida, monòtona i absurda del dia a dia i evoquem infanteses, ens recordem que cadascú té família i ens venen ganes de fer les coses bé.
llegir més