|
|
Teresa EstruchReculls de l'Anoia Sud |
|
|
Marina LlansanaI seràs, per sempre, poble |
|
|
Bernat Ferrer i FrigolaDes de dins! |
|
|
David Canto GuilellaCinema |
|
|
Toni Cortès i MinguetQwerty |
|
|
Global ProductionÈxit |
|
|
Oriol Solà i PratDiuen... |
|
|
Sònia MoreraCroniques desde P Street |
|
|
Núria i Paula |
|
|
Santi CarbonellInstantànies |
|
|
Víctor M. Rodríguez ArduraDes d'Itaca |
|
|
Josep Ferrer i BujonsDarrere el meu vidre |
|
|
Josep RosellA cop d'ull |
|
|
Manel LucasEl Cronista de la Festa Major |
|
|
EspecialSant Jordi |
|
|
Jordi Quintana SerradellSí, sí, només del Barça |
|
|
Manel BurónLes coses pel seu nom |
|
|
Josefa Morón ManzanoPicar pedra |
|
|
Cristina Closa |
|
|
M. Teresa Miret i Solé |
|
|
Olga Solé i MulaDe casa estant |
|
|
Albert RossellNi fred ni calor |
|
|
Ana T. DupouyPrisma |
|
|
Xavier Badia i Cardús |
|
|
Ada JoverPreguntes sense reposta |
|
|
Marc SendiuEl racó d'un pradenc |
|
|
Axana IvankoOne world |
|
|
Antoni Dalmau i RibaltaPlaça del Blat |
|
|
Irene DalmasesTeletips |
|
|
Cristina Domènech i VenturaEn minúscules |
|
|
Francesc RicartBatecs |
|
|
Jaume FarrésParaulotes |
|
|
Marta VivesHistòries de l'Arxiu |
|
|
Pep SoléBaixant de l'Espelt |
|
|
Enric SolàDessota les faldilles |
|
|
Carles Maria BalsellsPostals de mitjanit |
|
|
Xavier Cuadras i MoratóToca'm i no em miris |
|
|
Darius SoléAmb empenta! |
|
|
Joaquim Solé-Vilanova |
|
|
Toni OlivéEl carrilet digital |
|
|
Josep AlertAndròmines |
|
|
Mar AguileraEn minúscules |
|
|
Paranoia accions |
|
|
Saidou Diao i GanoCartes del Senegal |
|
|
El poema de la setmanaOriol Gabarró |
|
|
Des del centre del mónXavier Homs |
|
|
Fora d'òrbitesJordi Marcé |
|
|
Daniel VilarrúbiasDes del campanar |
|
|
Proposta CapsetmanalLa teva agenda kutre |
|
|
El fil del motHenar Morera Velázquez |
|
|
Joan RequesensDe la palestra estant |
|
|
Francina CireraEn minúscules |
|
|
Jaume OrtínezEl vent que ve |
|
|
Rosa MataEn minúscules |
|
|
Teresa RoigPlantes d'interior |
|
|
Marta Bartrolí i RomeuL'espitllera |
|
|
Punt de llibreEls anoiencs recomanen |
|
|
Maria GuixàUna finestra al món |
|
|
Pep VallsEl punt de vista de l'astronauta |
|
|
Jordi Còdolsopadepedres |
|
|
Consulta sobre la Independència a l'EspeltL'Espelt Decideix |
|
|
Carmel·la PlanellGeografies inexcusables |
|
|
Saló de la InfànciaLa premsa del saló |
|
|
Joan PinyolAmb ulls d'Anoia |
|
|
Escola ÀuriaPARAULES |
|
|
Jaume Ortínez / Carles M. BalsellsLlums i ombres |
|
|
Èlia Susanna i LópezObre la boca... menja sorra |
|
|
Ferriol Egeaferriolegea |
|
|
Toni JunyentPreferiria no fer-ho |
|
|
Manel López i SeubaEl zero i l’u |
|
|
Josep-Vicenç Mestre CasanovaSóc d'Òdena |
|
|
Carlota Marti NiuboDiari de Londres |
|
|
Rosa SànchezA vista d’ocell |
|
|
Robert Hernando |
|
|
Marc GuarroCoses que ens passen |
|
|
Josefa Morón ManzanoLa Morón |
|
|
Maria SenserrichMaria Senserrich |
|
|
Òscar JorbaFent camí |
|
|
Anna PujabetAnna Pujabet |
|
|
Carles CasanovaÒdena2011. Proximitat i Sentit Comú |
|
|
Eduard LlagunoLliure d'escollir |
|
|
Eduard Solà |
|
|
Carlota Martí i NiubòDes de Schuman |
|
|
Paulina Jordán HidalgoBitacora de un encontronazo |
|
|
Jordi VallèsEl prisma |
|
|
David PratA les palpentes |
|
|
Maria AlmenarTendencias al dente |
|
|
Taula per la cohesió socialLa Conca d'Òdena som totes i tots |
|
|
Cora Muntané Morera |
|
|
Jordi CòdolVuitzeroquatre |
|
|
Jordi CuadrasI-Ge-Dé |
|
|
Jordi Balsells i VallsManifest |
|
|
Marc MañéSocietat 2.0 |
|
|
Roser ClaramuntPíndoles emocionals de KaizenSingular |
|
|
Angel SanromàSalut i conciència |
|
|
Sílvia GiraltBlog de Sílvia Giralt |
|
|
Joan Millaret |
Ara que ens hem posat les mans al cap perquè algú va explicar que un tal Balotelli va estar a la Masia ara fa uns anys i que hem repescat un altre tal Jordi Alba amb un muntant sobre la taula de catorze milions d’euros, també és moment de recordar que entre la multitud és força fàcil anar agafat de la mà de la providència, però de la mateixa manera, espifiar-la. Fins i tot vam tenir a prova el Bekham quan encara era un nen. És clar que aleshores ni era un Spice Boy ni venia samarretes de cap mena.
llegir més
Ara que se n’ha anat el Guardiola és el moment de fer un recompte i d’adonar-se que si a Can Barça els entrenadors quasi mai no han sortit per la porta gran, potser no és només per qui és president, sinó d’allò tan banal que acaba dient que els que manen sempre són els resultats.
Perquè ara tot és molt bonic. Però potser hauríem de fer un simple exercici d’autoconsciència i pensar què hagués succeït si després d’aquella fatídica derrota al camp del Numància i el consegüent empat contra el Racing, haguéssim sumat tan sols tres o quatre punts de les, per exemple, cinc jornades posteriors d’aquell inici de lliga de la temporada 08-09.
llegir més
El futbol es pot veure des de molts punts de vista. No només el que diuen els diaris, es parlen a les ràdios, es veuen per la tele o, fins i tot, es gaudeixen des dels estadis. El futbol, el professional, aquell a qui l’empaiten una pila de mitjans al davant i al darrere, és molt complex.
Això ens ho va ensenyar el Cruyff entrenador quan va arribar l’any 87. Era un paio singular, una persona capaç de creure’s que és el millor, encara que les coses que fes no estiguessin ben fetes.
llegir més
Senyores i senyors, el show és a punt de començar. D’aquí a unes quaranta-vuit hores hàbils s’inicia el tram final del que ja es pot dir, és l’espectacle millor del món. Sí, sí, del món. I mira que ho anuncia un paio que considera la Super Bowl com un dels paradigmes del divertiment planetari. Però què volen que els digui. Ara per ara, l’última part de la Champions no té cap mena de comparació amb res més. És cert, el futbol americà té un seguit de connotacions que ajuden a què els partits (teòricament) avorrits es reemplacin amb elements que s’allunyen de l’esport esport.
llegir més
Avui que tothom està parlant del que ha donat de sí el gran clàssic del futbol entre el Barça i el Madrid. Un cop acabat aquest partit i veient com estaven de plens els bars, pubs i diferents locals on es podia visualitzar el matx, m'ha vingut una inquietud i una pregunta.
L'esport igualadí interessa al nostre ajuntament?
Després d'una bona estona de pensar-hi i reflexionar he arribat a la conclusió encertada o equivocada de que no. Intentaré argumentar-ho perquè ho pogueu arribar a entendre.
llegir més
Diumenge a la tarda agafeu-vos el dia lliure, busqueu parents, amics d’aquells que fa temps que no veieu i doneu-los una alegria, arreplegueu un bar a les sis de la tarda i trieu lloc, ben controlat per descomptat, no fos cas que us el prenguessin; o simplement, grateu-vos les butxaques i aneu a comprar una targeta de Gol Televisión o us aboneu a Imagenio o similars. És clar que si ja teniu TDT de pagament o sou abonats al Camp Nou, encara sereu molt més privilegiats. Perquè diumenge, senyores i senyors, torna el clàssic, el derbi, el no va más.
llegir més
Tot i que només té 24 anys, la Marta Cubí té una gran experiència dins el món del futbol. Va començar de ben petita amb una pilota als peus a l'Ateneu Igualadí, als dotze anys es va federar, als catorze ja entrenava i va ser una de les fundadores del Club de Futbol Igualada femení. Després de sis anys vestint els colors de l’Espanyol, club amb el qual va aconseguir una Lliga (2005-06) i un 'pitxixi' (l'any abans), la Marta ha fitxat aquest estiu per l'etern rival, el Barça, on afronta amb il·lusions renovades una temporada plena de reptes.
llegir més
Portem cinc partits de l’OK Lliga i sí, s’han recollit els primers resultats; i tot i que encara hi ha alguns aspectes que s’han de reconduir, com un passiu massa subjectiu o falta de duresa en alguns aspectes, el cert és que hi hem acabat guanyant. Però tot i que ara hi ha més gols, és fa més distret i els homes tècnics poden exhibir-se molt millor, encara hi ha un aspecte que caldrà mirar en lupa. Per què per molt que hi hagi esperances que la lliga no es trenqui per la part de dalt, molt en temo que el Barça d’enguany tornarà a acabar com a campió.
llegir més
Benvolgut Jan,
Ja sé que això de ser president del Barça no està a l’altura de qualsevol mortal i que posar-se a somiar des de casa, amb la família, o en qualsevol tertúlia de bar, amb els amics, no té res a veure amb el que significa el dia a dia d’un gestor que ha de lidiar amb els enemics d’una de les institucions amb més pressió del planeta. També sé que les decisions només les prenen els valents i que, a vegades, el que sembla que és bo per a la immensa majoria acaba fracassant i, per aquesta mateixa regla de tres, el que sembla que sigui impossible que pugui funcionar, al final acabem donant gràcies a Déu perquè s’hagi acabat prenent.
llegir més
Vagi per endavant la meva més enèrgica felicitació per Enric Torner, jove jugador del Proinosa Igualada HC, que dissabte al vespre aconseguia el títol de campió del món sub-20 d'hoquei patins amb la selecció espanyola a la localitat italiana de Bassano del Grappa. A més la contribució d'Enric Torner en aquesta final va ser de dos gols, en un jugador titular indiscutible i un autèntic líder a dins de la pista. I ara no entrarem en el debat de les seleccions, el deixarem per un altre dia i moment.
llegir més