|
|
Teresa EstruchReculls de l'Anoia Sud |
|
|
Marina LlansanaI seràs, per sempre, poble |
|
|
Bernat Ferrer i FrigolaDes de dins! |
|
|
David Canto GuilellaLa tira de rotllos |
|
|
Toni Cortès i MinguetQwerty |
|
|
Oriol Solà i PratDiuen... |
|
|
Global ProductionÈxit |
|
|
Sònia MoreraCroniques desde P Street |
|
|
Núria i Paula |
|
|
Santi CarbonellInstantànies |
|
|
Josep Ferrer i BujonsDarrere el meu vidre |
|
|
Víctor M. Rodríguez ArduraDes d'Itaca |
|
|
Josep RosellA cop d'ull |
|
|
Manel LucasEl Cronista de la Festa Major |
|
|
EspecialSant Jordi |
|
|
Jordi Quintana Serradell162 partits |
|
|
Manel BurónLes coses pel seu nom |
|
|
Josefa Morón ManzanoPicar pedra |
|
|
Cristina Closa |
|
|
M. Teresa Miret i Solé |
|
|
Olga Solé i MulaDe casa estant |
|
|
Albert RossellNi fred ni calor |
|
|
Ana T. DupouyPrisma |
|
|
Xavier Badia i Cardús |
|
|
Ada JoverPreguntes sense reposta |
|
|
Marc SendiuEl racó d'un pradenc |
|
|
Axana IvankoOne world |
|
|
Antoni Dalmau i RibaltaPlaça del Blat |
|
|
Irene DalmasesTeletips |
|
|
Cristina Domènech i VenturaEn minúscules |
|
|
Francesc RicartBatecs |
|
|
Jaume FarrésParaulotes |
|
|
Marta VivesHistòries de l'Arxiu |
|
|
Pep SoléBaixant de l'Espelt |
|
|
Enric SolàDessota les faldilles |
|
|
Carles Maria BalsellsPostals de mitjanit |
|
|
Xavier Cuadras i MoratóToca'm i no em miris |
|
|
Darius SoléAmb empenta! |
|
|
Toni OlivéEl carrilet digital |
|
|
Joaquim Solé-Vilanova |
|
|
Josep AlertAndròmines |
|
|
Mar AguileraEn minúscules |
|
|
Paranoia accions |
|
|
Saidou Diao i GanoCartes del Senegal |
|
|
El poema de la setmanaOriol Gabarró |
|
|
Des del centre del mónXavier Homs |
|
|
Daniel VilarrúbiasDes del campanar |
|
|
Fora d'òrbitesJordi Marcé |
|
|
Proposta CapsetmanalLa teva agenda kutre |
|
|
El fil del motHenar Morera Velázquez |
|
|
Joan RequesensDe la palestra estant |
|
|
Francina CireraEn minúscules |
|
|
Jaume OrtínezEl vent que ve |
|
|
Rosa MataEn minúscules |
|
|
Teresa RoigPlantes d'interior |
|
|
Punt de llibreEls anoiencs recomanen |
|
|
Marta Bartrolí i RomeuL'espitllera |
|
|
Maria GuixàUna finestra al món |
|
|
Pep VallsEl punt de vista de l'astronauta |
|
|
Jordi Còdolsopadepedres |
|
|
Consulta sobre la Independència a l'EspeltL'Espelt Decideix |
|
|
Carmel·la PlanellGeografies inexcusables |
|
|
Saló de la InfànciaLa premsa del saló |
|
|
Joan PinyolAmb ulls d'Anoia |
|
|
Escola ÀuriaPARAULES |
|
|
Jaume Ortínez / Carles M. BalsellsLlums i ombres |
|
|
Èlia Susanna i LópezObre la boca... menja sorra |
|
|
Ferriol Egeaferriolegea |
|
|
Toni JunyentPreferiria no fer-ho |
|
|
Manel López i SeubaEl zero i l’u |
|
|
Josep-Vicenç Mestre CasanovaSóc d'Òdena |
|
|
Carlota Marti NiuboDiari de Londres |
Aquesta és la història d’un barri ple de gratacels de ciment. Molts dels seus habitants tenen entre 17 i 23 anys, es diuen Karim, Ibrahim, Mohammed, Moussa, etc. La seva particularitat: són francesos i immigrants de segona generació. Viuen a Minguettes, una “banlieu” , una zona “sense dret” del nord oest a Lió, Franca.
Us puc assegurar que no es tracta d'una llegenda urbana. El barri sembla tranquil a primera vista, lluny de les primeres manifestacions de violència al començament de la dècada dels 80, primeres violències a les afores franceses, que van desencadenar una manifestació de 100.
llegir més
(...)
- Tu, tu ets el Juliu? –va farfallejar sense acabar de ser conscient que aquella pregunta marcava una cruïlla de camins.
- Juliu? No, ho sento. Em dic Gerard. De fet, només volia saber si havies aclarit el misteri del missatge. T’he vist i no me n’he pogut estar. Perdona la tafaneria, però encara no m’ho he tret del cap. Fins i tot ho he explicat a la meva dona i també li ha semblat una història apassionant. Digna d’un relat.
llegir més
(...)
Seguia llegint, però de manera absolutament mecànica. Les paraules li sonaven com formes buides, sense sentit. El seu cap donava voltes i més voltes: qui era aquell Juliu que li havia escrit un “t’estimo” amb ploma i un text ple d’amor amb un llapis? Refinament i simplicitat, seguretat i dubte, permanència i fugacitat. Tants matisos tenia l’amor! Però qui era? Com podia conèixer-la tan bé? Era el noi que, amb un somriure d’orella a orella, feia dos dies li havia obert la porta de la biblioteca per deixar-la passar? Era l’altre jove que va sorprendre observant-la amb mirada enigmàtica des de l’altre costat de la llibreria? O eren aquells ulls castanys que li havia semblat reconèixer i amb qui s’havia topat feia tan poc? La Carme, acostumada a la fantasia, deixava volar la imaginació i ja es veia davant d’un jove, educat i culte que l’esperava amb els braços oberts i els llavis àvids de besades.
llegir més
(...)
No era pas la primera vegada que li passava. En altres ocasions, després d’immersions extraordinàries en trames narratives diverses, havia arribat a creure de debò que alguns dels personatges de les novel•les que havia retornat a la Júlia, s’havien creuat amb ella dins la biblioteca, com si volguessin reclamar físicament la seva part de record abans que es fonguessin en els paràgrafs del passat.
La Carme Cardona estava feta un embolic i tampoc no va saber retenir el noi dels ulls castanys de cap de les maneres.
llegir més
Proposta Capsetmanal, 3a etapa, del 17 al 19 d’abril de 2009 La PC, dubtes d’execució... Intro No estem obligats. Ho fem perquè volem. La capacitat de decisió ens fa lliures. Però no hi ha temps. Anem justos. Massa justos. I aquests van el cel. I els altres també. Que mai és tard per adreçar. Sobretot si no pot dir ase ni bèstia. Però el temps és elàstic. El fem elàstic. Sinó diga’ls-hi als mallorquins, que l’aturen.
llegir més