Dimecres, 22.4.2009. 03:00 h
(...)
- Tu, tu ets el Juliu? –va farfallejar sense acabar de ser conscient que aquella pregunta marcava una cruïlla de camins.
- Juliu? No, ho sento. Em dic Gerard. De fet, només volia saber si havies aclarit el misteri del missatge. T’he vist i no me n’he pogut estar. Perdona la tafaneria, però encara no m’ho he tret del cap. Fins i tot ho he explicat a la meva dona i també li ha semblat una història apassionant. Digna d’un relat.
llegir més
Dimarts, 21.4.2009. 03:00 h
(...)
Seguia llegint, però de manera absolutament mecànica. Les paraules li sonaven com formes buides, sense sentit. El seu cap donava voltes i més voltes: qui era aquell Juliu que li havia escrit un “t’estimo” amb ploma i un text ple d’amor amb un llapis? Refinament i simplicitat, seguretat i dubte, permanència i fugacitat. Tants matisos tenia l’amor! Però qui era? Com podia conèixer-la tan bé? Era el noi que, amb un somriure d’orella a orella, feia dos dies li havia obert la porta de la biblioteca per deixar-la passar? Era l’altre jove que va sorprendre observant-la amb mirada enigmàtica des de l’altre costat de la llibreria? O eren aquells ulls castanys que li havia semblat reconèixer i amb qui s’havia topat feia tan poc? La Carme, acostumada a la fantasia, deixava volar la imaginació i ja es veia davant d’un jove, educat i culte que l’esperava amb els braços oberts i els llavis àvids de besades.
llegir més
Dilluns, 20.4.2009. 03:00 h
(...)
No era pas la primera vegada que li passava. En altres ocasions, després d’immersions extraordinàries en trames narratives diverses, havia arribat a creure de debò que alguns dels personatges de les novel•les que havia retornat a la Júlia, s’havien creuat amb ella dins la biblioteca, com si volguessin reclamar físicament la seva part de record abans que es fonguessin en els paràgrafs del passat.
La Carme Cardona estava feta un embolic i tampoc no va saber retenir el noi dels ulls castanys de cap de les maneres.
llegir més
Divendres, 17.4.2009. 03:00 h
(...)
-No és teu...?
Semblava realment sorprès; la vermellor de les galtes es va atenuar de cop, i la Carme fins i tot hauria assegurat que havia empal·lidit una mica en llegir les dues paraules escrites al paper.
-És una nota adhesiva. Potser estava enganxada entre els fulls i encara no l'havies vist, però ha caigut de dins del teu llibre.
La hi va tornar amb un somriure tímid i va rematar l'observació amb força tranquil·litat.
llegir més
Dijous, 16.4.2009. 03:00 h
(...)
I, aleshores va tornar a la lectura, però va abandonar-la de seguida per tirar el cap enrere amb els ulls tancats i la intenció d’escoltar el desconegut, volia sentir-lo com s’hi repensava, tornava a ella i li dirigia novament la paraula, amb qualsevol excusa de mitjancera. Però no, tot era fantasia i només va escoltar les seves passes que s’anaven allunyant carrer enllà, fins a desaparèixer. Abans de continuar, va donar un cop d’ull a les entranyes del llibre, una pàgina a l’atzar, no podràs fugir de va llegir-hi.
llegir més
854 lectures
Cap comentari
Enviar l'article a un/a amic/ga
