Dimecres, 4.1.2012. 03:00 h

L’escaquer habitat

Jo només volia veure la guerra de prop i Guatemala no m’havia servit. Feia massa anys que hi havia pau i només en quedava escoltar-ne les històries. Per fer boca, ja n’hi havia hagut prou. Per això, quan va sorgir la possibilitat d'anar a l'Afganistan, la meva primera reacció va ser d’excitació i, tot seguit, de pànic: no sé si res de l’Afganistan, fet i fet, per més que n’hagi llegit. Vaig començar a pensar en persones que me’n poguessin dir alguna cosa.

Amb la roba preparada a la maleta de ma vaig agafar l’avió de Heathrow. llegir més

Dijous, 13.10.2011. 03:00 h

Kabul sota suïcides en cadena

Imagina’t que una bomba explota a l’altra punta de la ciutat i que tots els periodistes ho twitejen. Després imagina que et diuen que hi ha més suïcides, enfilats dalt de l'edifici en obres més alt dels voltants de l’ambaixada americana, i que tot plegat sembla obra d'un estratega militar. Tu ets molt lluny, ben bé a l’altra banda de la ciutat, darrera la muntanya que la divideix, Kârte Seh. Imagina't que no has sentit cap explosió, i penses, ‘ja hi tornem a ser, ja fa dies que els americans asseguren que hi haurà un gran atac commemoratiu de l’onze de setembre, però si això és tot el que els insurgents poden fer, anem bé‘, i continues treballant. llegir més

Dijous, 20.1.2011. 03:00 h

Això no és viure... no ho interioritzis... no ho interioritzis

Algú es posà a picar amb els punys premuts la bossa de boxa que penja darrere les màquines de córrer. Ho fa amb tanta força que em fa venir un calfred. Sense parar de córrer em giro i veig el Josh amb el seu barret de llana al cap. Un amic, escriptor d’un mitjà molt influent, una persona sensible. Va ple de suor a la cara i pica tan fort com pot un tros de plàstic penjat que fa molt soroll, que belluga tant, que m’espanta. No du guants per protegir-se les mans. Ens mirem, no cal dir res, tots dos sabem què passa; jo, que també corria fins extenuar-me, paro, ell, deixa de donar cops fins a no poder respirar. llegir més

Dimecres, 30.6.2010. 03:00 h

L’arribada de la Shabona

Molts van ser els camins que ens vam haver d’empescar per no morir [...]
Tots comportaven una lluita extenuant de cadascú contra tots,
i molts una suma no gens petita d’aberracions i de compromisos.
Sobreviure sense haver renunciat a res del propi món moral,
fora de grans i directes intervencions de la sort,
no va ser concedit sinó a poquíssims individus superiors,
de l’estofa dels màrtirs i dels sants. De quantes maneres, doncs,
es pot arribar a la salvació és el que intentarem demostrar
explicant les històries de Schepschel, Alfred L. llegir més

Divendres, 28.5.2010. 03:00 h

La dona que va entrar amb el xaudrí penjat al cap

La dona, va entrar amb el xaudrí penjant a l’esquena, i com una còfia, aguantat al cap. El seu pare i la seva mare van passar al darrere. Se la veia 'curtida', però no era pas vella, pobra, era una noieta d’uns vint anys. Portava una jaqueta negra, i alguna peça de roba granat, tot més aviat brut i esparracat... i encara no li havia vist el cabell.

La Sajia és una dona amb presència, grassa, seriosa, és difícil fer-li sortir un somriure de la boca, però és molt amable. llegir més