Divendres, 17.5.2013. 03:00 h

Destret

Si alces els ulls i contemples la volta
de l'oblit, com una tomba que el cel
guarda del vol incert, no posaràs el temps
en ordre ni dibuixaràs amb traç
més feliç el camí que et suggereix
l'esquelet pesarós de les acàcies.

Ni és bo deixar de viure un sol instant
ni res podrà refer la llum que ara fereix
l'aigua del llac.
No sé si el món, com deia
el poeta, és un núvol i quatre
turons, però convé que deixes els ulls
als vidres, contemplant, mentre camines
en cerca de les coses. llegir més

Divendres, 19.4.2013. 03:00 h

Nu

Una immòbil bellesa alaba
l'àgil fatiga resplendent
de l'assalt d'un profús argent
que, només presagi, ja acaba,
quan un poder avar, mirall
d'una llum passada i futura
i present, cisellada, atura
ales de prodigi i estrall
i allibera la carn trement
de les presons del pensament.

Madrid, març 1936

Poema de l'autor mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938), del llibre
Imitació del foc (1938), inclòs a Obra poètica, Editorial Moll, Palma, 2009
llegir més

Divendres, 22.3.2013. 03:00 h

COS DE QUI?

Cos
apropa't a mi sense malfiar-te'n apropa't
El teu cos és el teu crit
als confins
dels plaers de l'amor

Cos
apropa't des del teu cos
Mira els òrgans
diluir-se
fondre's

Cos
el teu crit és la teva font
Té branques
arcades
Naixien els seus rius
de les goles de l'etern

Cos
que la dispersió no t'aturi
Avança nu cap als meus ulls
un i ardent
Siguis petjada al bell mig dels remolins
Triomf meu triomf teu
pels solcs del plaer
Que la llengua s'extasiï
en dissoldre's
entre les esquerdes
d'un núvol on s'atia la flama

Cos
sigues per a mi
un sojorn d'aigua
Sigues una espiga
i que s'aboleixin
mort i no-res
amb què la tarda ens amenaça

Poema de l'autor en llengua àrab Mohammed Bennís (Fes, 1948), publicat a la revista Poetari, novembre del 2012, número 2, Edicions Curbet, Girona, traducció de Jaume Pont i Josep Maria Sala-Valldaura  llegir més

Divendres, 8.3.2013. 03:00 h

"48", un poema de Marc Romera

 48

Quan t'equivoques et confirmes.
Al punt tancat l'error s'ofrena
a alimentar. Com sense no,
com si les coses ja no fossin
a tocar. Cal seure entre dunes
i esgarrapar la sorra encesa
mirant a mar. Pell que s'enganxa
a l'aire, a sal, al riu que es perd,
des dels canells, de sang espessa,
sobre la sorra, filtre obert
de desmemòria que va al mar
a equivocar-se en un encert
definitiu. llegir més

Divendres, 8.2.2013. 03:00 h

Poema de Feliu Formosa

XIII
DEL PIANO QUE HI HA DINS LA CASA VORA EL PENYA-SEGAT ARRIBEN ELS SONS D'UN "STACATTO" DESTINAT A ACOMPANYAR-NOS PELS CARRERS BUITS ON ELS COLORS VIUS LLUITEN CONTRA ELS EFECTES DEL VENT I EL POBLE NO HAURÀ ESTAT MAI TAN NOSTRE JA NO ES VEUEN LES ANTENES VORA LA COSTA MÍTICA

No es el viento, es el retrato
de un viento que se murió
sin que yo le conociera

Retratar un vent que no podrà orejar-nos
o fer-nos por, retratar un vent del nord
que fa tancar les portes de les cases
de pescadors, dels casinos i hostals
(portes vermelles, blaves, verdes, negres)
a la cala on volem plantar-li cara
i on ens sentim voltats de llum incertes
que il•luminen cortines, xarxes, vels
onejants, i mirem els pals que oscil•len
de quillats i balandres, tot bevent
el líquid que escumeja, i tot cantant
contra el brogit. llegir més