Divendres, 20.1.2012. 03:00 h
( 41 vots )
carregant
Deu fer cosa d’un any, llegíem a la premsa que uns científics de la Universitat de Cambridge havien entrat milers de dades en un ordinador perquè determinés quin havia estat el dia més avorrit de la història. Volien trobar el dia que no hagués registrat cap esdeveniment remarcable d’abast col•lectiu. Aquell dia insípid va resultar ser el diumenge 11 d’abril de 1954. (Quin greu per als nascuts aquell dia...)
Els sociòlegs analitzen l’avorriment com un símptoma social negatiu. Se l’ha considerat la causa de molts mals i la manifestació del buit existencial. Avui és el producte de la societat de l’oci, esclava de la distracció. L’avorriment el definiríem com l’instant de sentir el temps en estat pur: quan es nota com passa el temps com si no volgués acabar de passar. Si hi poséssim imatges, seria com si ens fessin esperar en un d’aquests nous aeroports, buits, insultants. Deia Pascal que tots els problemes de la humanitat provenien de la incapacitat de l’home d’estar assegut, sol i en silenci. No és casual que siguin els tres estats que provoquen pànic en molts joves: la soledat, l’avorriment i el silenci.
‘Avorrir’ deriva del llatí abhorrere (ab, horrere) ‘prendre en horror’. En temps antic tan sols tenia l’accepció de ‘odiar’. Més endavant ja es troba un ús reflexiu, ‘sentir tedi’ ‘fastiguejar-se’. Ausiàs March el fa servir així, però aviat apareix com a sinònim de ‘causar tedi’, amb la idea de no suportar una persona o una cosa. Molts recordem haver sentit de boca d’avis expressions com “em fas avorrir!”, em fastigueges. De la mateixa arrel llatina, en castellà hi ha primer aborrecer i segles més tard, aburrir.
En l’esfera privada, però, el fet “que no passi res” pot ser una palanca per a la creativitat. Quan es pateix aquest estat d’ànim produït per la falta d’estímuls, és el moment d’aturar-se a examinar la perspectiva: i si el problema està dins d’un mateix? Els qui tenen alguna cosa al cap mai no han de matar el temps. Mai no s’avorreixen i si de cas, ho fan en unes dosis tan petites que saben trobar un antídot ràpid en la curiositat i l’interès.
Ben mirat, els científics de Cambridge van aconseguir treure de la grisor el dia més ‘avorrit’ de la història. El van mirar d’una altra manera.
AVORRIR
( 41 vots )
carregantEls sociòlegs analitzen l’avorriment com un símptoma social negatiu. Se l’ha considerat la causa de molts mals i la manifestació del buit existencial. Avui és el producte de la societat de l’oci, esclava de la distracció. L’avorriment el definiríem com l’instant de sentir el temps en estat pur: quan es nota com passa el temps com si no volgués acabar de passar. Si hi poséssim imatges, seria com si ens fessin esperar en un d’aquests nous aeroports, buits, insultants. Deia Pascal que tots els problemes de la humanitat provenien de la incapacitat de l’home d’estar assegut, sol i en silenci. No és casual que siguin els tres estats que provoquen pànic en molts joves: la soledat, l’avorriment i el silenci.
‘Avorrir’ deriva del llatí abhorrere (ab, horrere) ‘prendre en horror’. En temps antic tan sols tenia l’accepció de ‘odiar’. Més endavant ja es troba un ús reflexiu, ‘sentir tedi’ ‘fastiguejar-se’. Ausiàs March el fa servir així, però aviat apareix com a sinònim de ‘causar tedi’, amb la idea de no suportar una persona o una cosa. Molts recordem haver sentit de boca d’avis expressions com “em fas avorrir!”, em fastigueges. De la mateixa arrel llatina, en castellà hi ha primer aborrecer i segles més tard, aburrir.
En l’esfera privada, però, el fet “que no passi res” pot ser una palanca per a la creativitat. Quan es pateix aquest estat d’ànim produït per la falta d’estímuls, és el moment d’aturar-se a examinar la perspectiva: i si el problema està dins d’un mateix? Els qui tenen alguna cosa al cap mai no han de matar el temps. Mai no s’avorreixen i si de cas, ho fan en unes dosis tan petites que saben trobar un antídot ràpid en la curiositat i l’interès.
Ben mirat, els científics de Cambridge van aconseguir treure de la grisor el dia més ‘avorrit’ de la història. El van mirar d’una altra manera.
814 lectures
Cap comentari
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
El fil del mot
El fil del mot ens acosta cada setmana l'etimologia d'una paraula. Remunta el passat d'aquell mot i en tiba el fil des del seu origen i significat, fins al seu ús en l'actualitat. I com que l'etimologia és descriptiva, a la paraula descrita se li afegeix el testimoniatge de la literatura__________
Henar Morera Velázquez va néixer a Igualada el 1962. És llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i ha combinat la docència amb tasques editorials. Dóna classes de literatura catalana a l'institut Pere Vives Vich d'Igualada.
