Divendres, 30.12.2011. 03:00 h
( 27 vots )
carregant
Segons algunes fonts, ‘tertúlia’ deriva del castellà tertulia que era la llotja petita del pis superior del corral de comèdies, el teatre instal•lat al pati intern de les cases plebees, on se situaven els religiosos i els nobles del XVII per veure i comentar les obres, sovint protegits amb gelosies perquè no els veiessin. Segons d’altres, el terme va néixer de reunions de gent culta que discutia i comentava qüestions que havien preocupat Quintus Septimus Florens Tertullianus.
Tertullianus (c.155-222) era un cartaginès, fill d’un centurió romà, molt hàbil amb la llengua, l’oratòria volem dir. De tan hàbil com era, el nom de Tertul•lià es va interpretar com ter Tullius, ‘tres vegades Tul•li’ a partir d’un passatge d’Agustí d’Hipona en què tracta Marc Tul•li Ciceró de philosophaster Tullius ‘filosofastre o mal filòsof Tul•li’, que es va acabar convertint en philosophus ter Tullius, amb evident ironia.
Aquest pare de l’Església cristiana, apologeta i sectari, menystenia la filosofia perquè la considerava un camí desencertat per arribar a la Veritat. I malgrat menystenir-la, Tertul•lià filosofava sobre el concepte de Pare, Fill i Esperit Sant, defensant que no són el mateix tot i que “són un perquè provenen d’un, per unitat de substància”. Se li atribueix haver dit “crec perquè és absurd” (credo quia absurdum est), i encara que no sabem si eren seves les paraules, devia dir alguna cosa semblant perquè era seva la idea segons la qual només una doctrina que s’oposi a la raó és candidata apta per a la fe religiosa.
Haurem d’esperar uns anys (segle IV) perquè Agustí d’Hipona sigui el primer que des de la posició d’home de fe procuri aclarir quin paper ha de jugar la raó en la vida d’un creient. Agustí va descobrir la retòrica a Cartago, i Ciceró li va canviar la vida. Més endavant experimentaria un segon canvi a partir del seu contacte amb el bisbe de Milà, Ambròs, que el preparà per al cristianisme: un bon dia, del jardí estant, va sentir la veu d’un nen que li deia “aixeca’t i llegeix”, i va llegir el que tenia a la vora, una epístola de sant Pau que el va convertir a la fe. (Però això és una altra història.)
Tant si la paraula ve del pis superior com de l’habilitat de l’apologeta, com de philosophaster Tullius, philosophus ter Tullius, el cert és que molts tertulians del teatre televisat d’avui en dia ens provoquen l’efecte de la veueta que va sentir Agustí. És preferible córrer a buscar un llibre.
TERTÚLIA
( 27 vots )
carregantTertullianus (c.155-222) era un cartaginès, fill d’un centurió romà, molt hàbil amb la llengua, l’oratòria volem dir. De tan hàbil com era, el nom de Tertul•lià es va interpretar com ter Tullius, ‘tres vegades Tul•li’ a partir d’un passatge d’Agustí d’Hipona en què tracta Marc Tul•li Ciceró de philosophaster Tullius ‘filosofastre o mal filòsof Tul•li’, que es va acabar convertint en philosophus ter Tullius, amb evident ironia.
Aquest pare de l’Església cristiana, apologeta i sectari, menystenia la filosofia perquè la considerava un camí desencertat per arribar a la Veritat. I malgrat menystenir-la, Tertul•lià filosofava sobre el concepte de Pare, Fill i Esperit Sant, defensant que no són el mateix tot i que “són un perquè provenen d’un, per unitat de substància”. Se li atribueix haver dit “crec perquè és absurd” (credo quia absurdum est), i encara que no sabem si eren seves les paraules, devia dir alguna cosa semblant perquè era seva la idea segons la qual només una doctrina que s’oposi a la raó és candidata apta per a la fe religiosa.
Haurem d’esperar uns anys (segle IV) perquè Agustí d’Hipona sigui el primer que des de la posició d’home de fe procuri aclarir quin paper ha de jugar la raó en la vida d’un creient. Agustí va descobrir la retòrica a Cartago, i Ciceró li va canviar la vida. Més endavant experimentaria un segon canvi a partir del seu contacte amb el bisbe de Milà, Ambròs, que el preparà per al cristianisme: un bon dia, del jardí estant, va sentir la veu d’un nen que li deia “aixeca’t i llegeix”, i va llegir el que tenia a la vora, una epístola de sant Pau que el va convertir a la fe. (Però això és una altra història.)
Tant si la paraula ve del pis superior com de l’habilitat de l’apologeta, com de philosophaster Tullius, philosophus ter Tullius, el cert és que molts tertulians del teatre televisat d’avui en dia ens provoquen l’efecte de la veueta que va sentir Agustí. És preferible córrer a buscar un llibre.
676 lectures
Un comentari
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
El fil del mot
El fil del mot ens acosta cada setmana l'etimologia d'una paraula. Remunta el passat d'aquell mot i en tiba el fil des del seu origen i significat, fins al seu ús en l'actualitat. I com que l'etimologia és descriptiva, a la paraula descrita se li afegeix el testimoniatge de la literatura__________
Henar Morera Velázquez va néixer a Igualada el 1962. És llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i ha combinat la docència amb tasques editorials. Dóna classes de literatura catalana a l'institut Pere Vives Vich d'Igualada.
