Divendres, 2.12.2011. 03:00 h

DIVENDRES

Només fa quatre dies que la tradició cristiana feia veure el divendres com un dia maleït i ple de supersticions perquè en divendres havia nascut Judes traïdor. Quan algú era mot desgraciat, se li suposava haver nascut en divendres. Així mateix, segons la Bíblia, “en divenres creà Déus home, lo qual hac nom Adam” -escriu Llull. El calendari recull diversos divendres qualificats: divendres Sant, de Pasqua, de Passió, dels Dolors, de Llàtzer...; i diverses activitats desagradables en divendres: dejunar (fer divendres), fer cara de divendres (trista) o divendres, dia d’ullprendre.

La malastrugança del cinquè dia laborable de la setmana és molt recent, només té uns dos mil anys. En fa quatre mil, en canvi, que l’estudi del cel va ajudar els babilonis a establir la mesura del temps. L’any babilònic tenia 360 dies repartits en dotze mesos. La setmana la van establir atorgant als set dies el nom del sol, de la lluna i dels cinc planetes coneguts; creien que hi havia astres fixos i d’altres que canviaven de posició, per això els van considerar déus i els van anomenar segons la seva aparença. Els seus coneixements van passar als grecs i després als romans. Uns i altres van traduir el nom dels planetes pels dels seus déus, i nosaltres conservem els dels romans. Quan al segle XVIII es van descobrir altres planetes, invisibles abans a ull nu, els astrònoms van seguir el costum de batejar-los amb noms del panteó romà. Assignats els astres, els dies van quedar dedicats a Saturn, el Sol, la Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter i Venus (en llatí Saturni dies, Solis dies, Lunae dies, Martis dies, Mercurii dies, Iouis dies, Veneris dies). El dia de Saturn es va canviar per l’hebreu xabbat (festa jueva del sàbat). Més endavant, l’emperador Constantí va consagrar el dia del Sol a la resurrecció de Crist i el va posar al primer lloc de la setmana amb el nom de Dominicum, dia del Senyor.

Els dies de la setmana en català guarden la primera síl·laba del llatí vulgar dia. ‘Divendres’ és dia de Venus (Veneris dies) ja en el català de les Homilies d’Organyà (‘divenres’). L’influx de Venus es nota com mai tots els divendres. Ningú no es podia resistir als encants de Venus: l’Afrodita grega, nascuda adulta de l’escuma del mar, era deessa de l’amor, la bellesa i la sensualitat. De la seva relació amb Mart (Ares) en va néixer Cupido (Eros). I si Déu creà l’home en divendres, els homes van dedicar aquest dia al planeta de nom femení, a l’estrella que just després la posta marca l’inici del cap de setmana. Celebrem-ho com cal, rendits als encants venusians. I que els supersticiosos s’acullin a refranys de l’estil 'Bon divendres, mal diumenge' o 'Qui riu en divendres, plora en diumenge'.