Divendres, 21.10.2011. 03:00 h
( 50 vots )
carregant
Com tothom haurà pogut comprovar, a la vida les coses no passen tal com voldríem que passessin ni passen les que voldríem que passessin. De fet, hi ha una distància entre els nostres desitjos i l’ordre/desordre del món. Aquesta frontera, que seria la capacitat per veure el que és tal com és, i no com ens agradaria que fos, la senyala la lucidesa.
El nom deriva de l’adjectiu ‘lúcid’, del llatí lucidus (de lux i lucere, lluir) brillant i lluminós, esclatant. ‘Lúcid’ apareix en textos medievals amb el mateix significat que en llatí: resplendent, com els ulls o el sol, per exemple. Més tard, i per extensió, ‘lúcid’ passarà a qualificar un raonament, un estil i fins i tot un moment, quan es tracti de referir-se a espais de temps enmig de deliris o febre. La qualitat de lúcid s’aconseguirà afegint a l’adjectiu dos sufixos: lucidesa o luciditat. De la mateixa arrel (*luc-) tenim mots com ‘dilucidar’, ‘elucidar’, ‘elucubrar’ i ‘translúcid’, entre d’altres. ‘Lúcid’ es pot prendre com a sinònim de ‘conscient’: un somni lúcid és aquell en què el somiador és conscient d’estar somiant.
La lucidesa ben entesa hauria de començar per un mateix, seguint aquella inscripció al frontispici del temple de Delfos, “Coneix-te tu mateix”, encara que s’arribi a descobriments poc afalagadors o directament decebedors. Per a Sòcrates va significar el reconeixement de la seva pròpia ignorància que li va permetre iniciar el camí de la veritat. La lucidesa, doncs, comporta l’amor de la veritat, per molt que no resulti amable, o precisament perquè no ho és. Com deia Bob Dylan a la cançó “Don’t think twice, it’s all rihgt” 1962), “Es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats, el temps que hi puguis estar; es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats, si els obres la llum et farà mal.” I aquest mal és el preu de la lucidesa. Quan Joan Margarit va presentar el seu Misteriosament feliç, explicava que la màxima lucidesa permetia arribar a la felicitat perquè mai no era una disfressa de les inevitables adversitats.
La societat necessita persones que en siguin membres responsables i lúcids. Són mals temps per votar. Una consciència lúcida com la de l’escriptor José Saramago ho va imaginar l’any 2004 a la novel·la Assaig sobre la lucidesa. En un país indeterminat la immensa majoria decideix exercir el seu dret al vot d’una manera inesperada: el dia indicat no van a votar i quan les eleccions s’han de repetir, voten en blanc. El govern, desesperat, busca conspiracions i intrigues. “Pot succeir que un dia ens haguem de preguntar Qui ha firmat això per mi”, especula el narrador. Aquest dia està a punt d’arribar.
LUCIDESA
( 50 vots )
carregantEl nom deriva de l’adjectiu ‘lúcid’, del llatí lucidus (de lux i lucere, lluir) brillant i lluminós, esclatant. ‘Lúcid’ apareix en textos medievals amb el mateix significat que en llatí: resplendent, com els ulls o el sol, per exemple. Més tard, i per extensió, ‘lúcid’ passarà a qualificar un raonament, un estil i fins i tot un moment, quan es tracti de referir-se a espais de temps enmig de deliris o febre. La qualitat de lúcid s’aconseguirà afegint a l’adjectiu dos sufixos: lucidesa o luciditat. De la mateixa arrel (*luc-) tenim mots com ‘dilucidar’, ‘elucidar’, ‘elucubrar’ i ‘translúcid’, entre d’altres. ‘Lúcid’ es pot prendre com a sinònim de ‘conscient’: un somni lúcid és aquell en què el somiador és conscient d’estar somiant.
La lucidesa ben entesa hauria de començar per un mateix, seguint aquella inscripció al frontispici del temple de Delfos, “Coneix-te tu mateix”, encara que s’arribi a descobriments poc afalagadors o directament decebedors. Per a Sòcrates va significar el reconeixement de la seva pròpia ignorància que li va permetre iniciar el camí de la veritat. La lucidesa, doncs, comporta l’amor de la veritat, per molt que no resulti amable, o precisament perquè no ho és. Com deia Bob Dylan a la cançó “Don’t think twice, it’s all rihgt” 1962), “Es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats, el temps que hi puguis estar; es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats, si els obres la llum et farà mal.” I aquest mal és el preu de la lucidesa. Quan Joan Margarit va presentar el seu Misteriosament feliç, explicava que la màxima lucidesa permetia arribar a la felicitat perquè mai no era una disfressa de les inevitables adversitats.
La societat necessita persones que en siguin membres responsables i lúcids. Són mals temps per votar. Una consciència lúcida com la de l’escriptor José Saramago ho va imaginar l’any 2004 a la novel·la Assaig sobre la lucidesa. En un país indeterminat la immensa majoria decideix exercir el seu dret al vot d’una manera inesperada: el dia indicat no van a votar i quan les eleccions s’han de repetir, voten en blanc. El govern, desesperat, busca conspiracions i intrigues. “Pot succeir que un dia ens haguem de preguntar Qui ha firmat això per mi”, especula el narrador. Aquest dia està a punt d’arribar.
740 lectures
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
 21 d'octubre de 2011, 16.24 h |
Si la inevitable adversitat es presenta disfressada de situació extrema, la lucidesa és l'estat que permet digerir la tragèdia com a un fet més: acotat, habitual, comú. :)) |
|
Igualada 21 d'octubre de 2011, 08.42 h |
quan sento o llegeixo aquesta paraula em ve al pensament la pel·lícula d'Adolfo Aristarain 'Lugares comunes' (2002) i la reflexió que hi fa un dels seus personatges, interpretat per Federico Lupi. Com que sóc defensor i practicant del cinema en versió original, la transcric: |
1
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
El fil del mot
El fil del mot ens acosta cada setmana l'etimologia d'una paraula. Remunta el passat d'aquell mot i en tiba el fil des del seu origen i significat, fins al seu ús en l'actualitat. I com que l'etimologia és descriptiva, a la paraula descrita se li afegeix el testimoniatge de la literatura__________
Henar Morera Velázquez va néixer a Igualada el 1962. És llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i ha combinat la docència amb tasques editorials. Dóna classes de literatura catalana a l'institut Pere Vives Vich d'Igualada.
