Divendres, 18.3.2011. 03:00 h

ESTUPIDESA

Si bé la intel·ligència humana és limitada, l’estupidesa és infinita. Fins i tot Einstein n’estava més segur que de la infinitud de l’univers! Una divertida formulació de les lleis fonamentals de l’estupiditat la devem a un historiador de l’economia, Carlo Maria Cipolla, que l’exposa en el llibret Allegro ma non troppo. Sempre se subestima el nombre de gent estúpida, i el seu poder. La probabilitat que una persona ho sigui és independent de cap altre dels seus trets. La persona estúpida és la més perillosa que hi ha, tant des del punt de vista del benestar individual com social, perquè la llei d’or, —que permet classificar les persones en intel·ligents, desgraciades, malvades o estúpides—, estableix que aquestes últimes es perjudiquen elles mateixes alhora que als altres. I així com d’intel·ligent, malvat o desgraciat se’n pot ser i actuar segons les circumstàncies, els qui són estúpids tendeixen a ser-ho de manera constant i sorprenent.

‘Sorprès’ és el significat de l’adjectiu llatí stupidus, que conté la idea de desorientació i astorament (stupiditas) que venia del verb stupere, ‘estar atordit, estabornit’. La mateixa arrel és compartida per la família que formen ‘estupor’ (estat d’insensibilitat, sorpresa, estranyesa) i ‘estupend’ (digne de causar estupor, admirable) o ‘estupefacte’ (atònit) i ‘estupefaent’ (que causa desorientació). Podem sospitar que hi devia haver un moment en què el significat es va omplir de connotacions negatives fins a pervertir el sentit primitiu. No és arriscat conjecturar que devia ser una hipèrbole a partir del que semblava una debilitat de les facultats intel·lectuals. El que queda clar, però, és que es necessitava una paraula per definir l’estultícia associada a la ignorància. I n’és una prova que l’anglès, el francès, el castellà i el portuguès utilitzin la mateixa arrel llatina.

Cipolla considera que la gent estúpida forma un grup que, sense tenir líder ni manifestos ni reglaments, aconsegueix ser més poderós que una gran organització. Per tot això, si mai volem lluitar contra l’estupidesa quan es presenta unida a qualsevol altre perill, el més aconsellable serà tocar el dos.