Divendres, 12.12.2008. 03:00 h
Cap de setmana de derby. Tinc amics que ja fa un parell de setmanes que planegen l’escena: la casa, el sofà, els aperitius i fins i tot els temes que parlaran un parell d’hores abans de començar, en una mena de “Gol a Gol” encapçalat per la màxima d’ “això del Juande és una argúcia; aquests vénen a fotre’ns”. He de dir que és dels anys que veig més obsessió pel futbol en general i pel derby en concret.
llegir més
Divendres, 5.12.2008. 03:00 h
Avui vaig tard, ho admeto. La setmana ha estat especialment atabalada i l’article se m’ha acabat complicant. De fet escric aquestes línies pensant en l’Anna Marsal a qui no tinc el gust de conèixer en persona però a qui fins avui enviava (puntualment, val a dir-ho) els meus articles. La veig engegant l’ordinador una vegada més per a comprovar si el mail del pesat ja ha arribat. I encara no. Encara em queden uns minutets més. No és amb la única cosa que faig tard.
llegir més
Divendres, 28.11.2008. 03:00 h
Recordo el primer disc que em vaig comprar a la vida: Bamboo Avenue, dels Umpah-pah. Recordo que tenia 14 anys bastant recents i que fins a llavors, sempre havia tirat de refregir cintes velles amb el vell truc de la cinta de cel·lo. Un bon dia a casa es van acabar les cintes dels Indios Trabajaras, del Pedro Infante o del Toto Cotungo i no em va quedar més remei que donar el següent pas en la meva relació comercial amb la música: comprar-me un disc. Recordo perfectament que era l’hivern de 1991, que el vaig comprar a Discos Fantasia, (encara és obert?) i juraria que em va costar unes 1300 pessetes que encara ara no sé d’on vaig treure.
llegir més
Divendres, 21.11.2008. 03:00 h
M’agrada el català perquè és la meva llengua; la llengua amb la que penso, amb la que em parlo i amb la que descodifico el món. Em preocupa la situació del català, el poc ús que se’n fa, sobretot a les zones de major concentració urbana, però he de confessar que dins del “meu bàndol” també hi ha actituds que em preocupen. Servidor es guanya la vida com a redactor publicitari. No sóc precisament Pompeu Fabra, és a dir, cometo els meus errors.
llegir més
Divendres, 14.11.2008. 11:00 h
El meu oncle (un dels meus oncles) pertany a aquella generació de la post-guerra que avui mira al seu voltant i literalment al·lucina amb els canvis que han succeït al món, especialment en els últims 50-60 anys. Quan coincidim a la platja m’agrada petar la xerrada amb ell i analitzar el panorama general. Des de que tinc ús de raó, tinc la imatge del meu oncle repetint-me any rere any aquella fórmula tant utilitzada per la gent de la seva generació: vosaltres ho heu tingut xupat.
llegir més
751 lectures
2 comentaris
Enviar l'article a un/a amic/ga
