"Vamos, levanta ahora la bandera catalán de mierda"

Al cap d'una hora, sense tenir més notícies i sense saber si el que es deia era cert o no, es decideix tornar cap a Igualada.

 

El dilluns llegeixo en algun diari digital que un jove de Sant Vicenç de Castellet va ser brutalment apallissat per la policia. Continuo llegint, sense entendre-ho massa: Quan sonava l'himne (es veu que va sonar...) el noi (de 34 anys, emparellat i amb feina estable) va mostrar l'estelada al camp -com milers d'aficionats més van fer, com jo-. Sis policies se li van apropar perquè els hi dongués l'estelada. Ell s'hi va negar i el van agafar per endur-se'l fora. Un amic seu el va acompanyar. El jove en qüestió el van dur fins a fora de l'estadi, i el comencen a apallisar mentre un li diu "te voy a romper el brazo que no podrás volver a levantar la bandera nunca más". El seu amic es posa a gravar-ho en vídeo, però els polícies li esborren. El continuen estomacant mentre es venten de la seva 'efemèrida', xulejant davant d'altres dient "mirad como pegamos a los polacos". Després de fer-lo sangrar, li diuen "vamos, levanta la bandera ahora catalán de mierda". L'agafen i se l'enduen a comissaria, on el tanquen al calabós durant tota la nit i sense cap tipus d'explicació. Fins al migdia del dissabte, no el deixen sortir. Té la cara desfigurada, inflada i plena de talls i cops. La seva dona se n'assabenta de tot plegat per l'advocat d'ofici, i ell torna amb l'AVE cap a casa.

 

Aquest jove va pagar per tots els que portàvem estelades, per tots els que vam xiular, en realitat va pagar el preu d'intentar ser demòcrata en un país que no ho ha estat mai, que no ho és i que no té cap intenció de ser-ho.