Diumenge, 20.12.2009. 00:00 h

Una Viena inexcusable, a l’entorn del Nadal i Any Nou

( 2 vots )

carregant

Cada cap d’any, em permeto de deixar-me segrestar per les memorables impressions que em va provocar una escapçada permanència a la capital austríaca, en uns dies d’un hivern geliu en què el sol et permetia algunes caminades complaents pel bell mig d’aquella Viena clàssica. I em reitero amb cada cap d’any i en particular amb el dia d’any nou perquè no puc menys –em trobi on em trobi- que perseguir la puntual sintonia del Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena, que es retransmet per a tot el món des del majestuós Saló Daurat de la Musikverein i que –val a dir-ho- dirigeixen els millors directors d'orquestra del món. I és que, a Viena, el calendari s’estrena al compàs d’aquesta esplendorosa musicalitat i, tu, encara que no en participis perquè l’entrada és prohibitiva, acabes compartint unes versemblants emocions amb un concert a La Capella Imperial –un dels símbols de la tradició musical vienesa- amb aquelles veus angelicals dels Nens Cantaires de Viena, que s'han format dins d'aquesta institució i fins i tot acaben convertint-se en cèlebres compositors.

Més enllà d’aquesta retrospectiva melòdica, però, per les entranyes de la ciutat històrica tot és una invitació a un magnífic itinerari per reclams que abracen totes les expressions de l’art, de la literatura, de la música i del ball –per descomptat-... i fins i tot aquelles que et presenten una perspectiva complaent de l’antiga Viena Imperial.

Tanmateix, malgrat aquest segell de ciutat il.lustre, Viena és –i m’ateveixo a certificar-ho- la capital europea de més elevada escala humana, una urbs -de les de sempre- però, dissenyada amb la idea de oferir la millor qualitat de vida per als tots els seus residents, així com una agradosa estada per a tots els visitants. És tracta d’un recinte urbà que se t’esdevé accessible i còmode de recórrer, que no t’afeixuga amb aquelles proporcions desmesurades d’altres arquitectures i el trànsit rodat és francament respectuós i atent amb el vianant.

En dies d’hivern, doncs, Viena és del tot recomanable, no solament per la resplendent lluminositat dels seus carrers –que no sé si, enguany, la crisi retallarà (?)- sinó per la pròpia atmosfera acollidora del fantasiós Advent que embolcalla els seus mercats nadalencs, bo i transferint-te un singular alè de romanticisme en les seves paradetes i –si cap- de nostàlgia a l’entorn de les sovintejades audicions de nadales. I, en canvi, enmig de tanta harmonia, a la Nit de Cap d'Any -nevi o glaci- el poble vienès es llença als carrers i amb la més desangelada intempèrie participa d’un ambient de gatzara i cridòria sorprenents, amarant-se de cava tot entonant i ballant melodies de vals, barrejades –això sí- amb peces de música electrònica.

I res més suggeridor que inaugurar l’any imaginant les històries de la Sissí o bé els escenaris dels valsos d’Strauss, mentre degustes un deliciós cafè. Un estat contemplatiu i somiador t’abandona en aquests oasis acollidors que són els cafès vienesos; i, no cal dir el saborós assortiment de coques i dolços amb què et poden temptar les clàssiques pastisseries; uns i altres, una gran institució del paladar i de l’exquisidesa estètica. I, al capdavall, se’t fa difícil de determinar fins a quin punt Viena és clàssica, o fins a quin punt és contemporània, perquè també han emergit amb força la Viena del disseny, de les excentricitats, de les noves tendències; però, moure’t uns dies per Viena és un bany de pulcritud, d’oxigen, d’ordre i de civisme. En definitiva, un prodigi de ciutat per a tothom.

330 lectures comentaris

Cap comentari

Imprimir

Enviar article a un/a amic/ga