Un any més, amb motiu del Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, em reafirmo en una testimonial adhesió amb tots els gestos vindicadors dels drets humans i amb qualsevol activitat en què, a més de recordar, es vetlli per a què tothom conegui aquest tràgic episodi de la història... perquè “hi ha un dia abans, i un dia després, de conèixer Auschwitz”. 

Auschwitz és la denominació “nazi” del colossal complex format pels tres camps d’extermini, localitzats a l’entorn d’un meravellós enclavament paisatgístic, en el sí d’una pròdiga regió de Cracòvia. llegir més

Lluny de les impressions que et produeix la seva monumentalitat i el seu atresorat passat, Viena és una exposició permanent que se’t presenta com a un immens espai per a ponderar –i si cap assimilar- fins a quin punt va esdevenir-se inventora d’una nova Europa; pionera de la modernitat o bé la lleial dipositària d’unes capitalitats tan captivadores com decadents.

De Viena, però, sempre se’n parla en passat, potser perquè els  protagonistes del segle XX no han deixat ni successors, ni hereus, ni uns pensadors capaços de resoldre els interrogants que la història els havia plantejat. llegir més

  Cada cap d’any, em permeto de deixar-me segrestar per les memorables impressions que em va provocar una escapçada permanència a la capital austríaca, en uns dies d’un hivern geliu en què el sol et permetia algunes caminades complaents pel bell mig d’aquella Viena clàssica. I em reitero amb cada cap d’any i en particular amb el dia d’any nou perquè no puc menys –em trobi on em trobi- que perseguir la puntual sintonia del Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena, que es retransmet per a tot el món des del majestuós Saló Daurat de la Musikverein  i  que –val a dir-ho- dirigeixen els millors directors d'orquestra del món. llegir més