Dimecres, 22.8.2012. 03:00 h

A canvi de res

Es diu i s'escolta, que s'han perdut els valors, que la paraula ja no val res, que ningú fa un pas per a un altre, que no hi ha respecte, que l'incivisme ho envaeix tot,…. i mil sentències més. El discurs s'ha instal·lat amb força arreu. Com una mena de justificació paralitzant per creure en els altres.

Es difícil rebatre les afirmacions però no es impossible. Aquest articlet n’és només un intent. Un intent amb exemples que es troben a la vora i que tothom, si vol, pot veure i valorar com a contrast positiu de tots els mals que es prediquen -i que en part, no es pot negar, son també veritat- però que no són únics, ni totals ni de tothom. llegir més

Dimecres, 18.7.2012. 03:00 h

Vas dir, nosaltres, els pobres ...

Així va començar el teu discurs o el teu lament. 'Nosaltres, els pobres …'. I, vas anar vessant un rosari d’inquietuds, de retrets, de queixes, de dolor, de ràbia, de desgràcies, de passatges d’una vida gens fàcil. Tot amb una infinita tristesa, com un plor sense llàgrimes, en cada una de les paraules que et sortien de l’ànima..

Vas fer una llarga pausa. I vas tornar a trencar el silenci per afegir, nosaltres esl pobres i que a més som immigrants, sembla que no tinguem ni dret a la vida. llegir més

Dimarts, 19.6.2012. 03:00 h

Dotze dies sense telediaris

Pot semblar una mala idea i recorda l’estruç quan amaga el cap sota l'ala. És cert, no voler veure la realitat, no canvia les coses.

Però, la realitat és la que diuen?. És la que ens volen fer creure?. O és una altre de fosca, de molt fosca i sàviament orquestrada des de fa dies?.

Ben mirat, res no ha de canviar al món pel fet que un ciutadà decideixi, de moment, no mirar més els telediaris. Fa dotze dies que en passa i assegura que se sent com més alleugerit, menys angoixat, i per tant, molt millor. llegir més

Dijous, 31.5.2012. 03:00 h

Tarda de maig per a una nena

S’acaba el maig i els verds comencen a engroguir-se de manera pausada.

Aquesta tarda, però, la vius d’una manera especial i intensa. Fa dies que esperes aquesta hora i t’has preparat amb la innocència del teus vuit anys nets i tendres. Tota la família t’acompanya a l’església. I també les teves millors amiguetes. Hora especial, moment singular que, com els estels, pot deixar petjada al teu cor.
Potser estàs una mica nerviosa però el somriure de la teva carona i de la teva joia ho amaga i ho vius tot serena i discretament als ulls de la gent. llegir més

Dimecres, 23.5.2012. 03:00 h

Dan

Crear no es mai fàcil. Però tu, Dan, veus la història, la intueixes, la fas i la regales com si fos una petita joia en la forma de documental. D’un documental preciós gairebé sempre. La teva feina es d’una fragilitat extrema que exigeix sensibilitat i valentia alhora. Però aconsegueixes que la teva mirada mai sigui rebuda amb indiferència i acceptes que cadascú la interpreti a la seva manera. A vegades, el missatge es fet amb la poesia d’un petit detall només. D’altres, arriba com un cop de puny a l’estómac. llegir més