Dimarts, 23.2.2010. 03:00 h

Rèquiem per un barri?

T’han fet una esquela amb moltíssimes pàgines, plena de projectes que no amaguen però l’anunci de la teva, sembla, desitjada mort. Perquè, en nom del progrés, volen que desapareixies d’una vegada. La teva llarga història, una història que ve lluny, de molt lluny, plena de treball, d’esforç dur i de creació de riquesa ja no val gran cosa.

En realitat, la proposta és enderrocar-te, foc nou i a una altra cosa. Un despropòsit més en temps de devastació econòmica.

Però, hi ha reacció ciutadana per sort. Hi ha sensibilitat de gent que estima la ciutat i t’estima, a tu, vell barri del Rec. Gent que valora no només la teva història, també els teus vells carrers, les teves construccions singulars, les voltes d’algunes adoberies, una colla de façanes, per tot allò que has significat, signifiques i pots significar encara. Ets gairebé un barri únic a Europa. Això sol ja mereixeria l’esforç de conservar-te, d’arranjar-te, de fer de tu un barri amb futur conservant la teva essència.

Barri del Rec. Et vas anar fent com es fan totes les coses. Amb el pas dels anys, en el teu cas dels segles. De fet, però, fa temps que fas nosa. Molta nosa. Has resistit segles i ara potser et queden poquíssims anys de vida.

Els poders han esgotat les idees. En realitat, no n’han tingut mai cap que no sigui enderrocar-te i fer allò que ara en diuen una àrea moderna. Es a dir, pisos, avingudes, més pisos, places i més fredes avingudes. Massa fàcil. La cultura del totxo, una vegada més encara.

Hi ha veus, moltes veus, però, que aquests dies s’alcen i diuen que no. Que no d’aquesta manera. Creuen que és possible rehabilitar-te de manera més respectuosa i també més humana. Defensen que ets un conjunt històric i que així ha de ser considerat. I que cal mostrar la teva autenticitat. Troben en falta un llibre d’estil arquitectònic com es fa en altres ciutats europees. I pensen també que és del tot possible que lideris amb ambició un futur harmònic per una ciutat que es mor a poc a poc perquè així, des de fa un temps, es van morint les seves indústries.

Barri del Rec, ets centre de debat ciutadà i has aconseguit que la teva mort no sigui sense que molta gent, molta més gent de la que alguns voldrien, digui que no. No d’aquesta manera. Sí a la rehabilitació, sí al respecte, sí a les idees —que existeixen i són possibles, si alguna vegada s’escoltessin—, sí a fer-te atractiu i generador també de treball i de riquesa.

Qui t’ho havia de dir, vell barri del Rec que serien ciutadans joves aquells que més lluitarien per evitar, fins allà on sigui possible, el teu rèquiem en silenci i el teu enterrament amb l’embolcall de la paraula progrés.