40 anys
( 10 vots )
carregantQuantes vivències, quanta joia, quanta il·lusió, quants somnis, quantes llàgrimes, quants silencis, quants esforços, quanta constància, quantes nits i quants dies, quanta ajuda, quantes mans donant-te la mà sempre, quanta gent al teu costat, quants amics, quantes persones t’has anat guanyant amb el temps, quanta tendresa, quants petons, quantes carícies, quantes mirades, quantes pregàries, quantes angoixes, quants interrogants, quantes respostes han calgut per fer d’aquell petit príncep que eres des del néixer, una persona, i una persona profundament estimada per tantíssima gent.
40 anys aquests dies. I tu no mires enrere perquè potser no pots, o qui sap, perquè tal vegada, les teves limitacions no ho aconsellen. Vas venir al món, limitat. No series com els altres. I no ho ets ni ho seràs. Tu també ho saps des de fa temps, quan t’adonares que era difícil seguir-los a l’escola i a la vida també. Però, mil mans et donaren la mà, mil somriures acompanyaren el teu somriure, mil gestos fraterns i diversos t’ajudaren sempre i t’ajuden encara cada hora de tots els dies.
Potser és el moment per donar-ne les gràcies. Ben mirat, ho fas cada dia i cada hora a la teva manera. Des de la teva capacitat, aquesta il·limitada, de voler ser útil, d’interessar-te per les coses, de col.laborar en entitats ciutadanes que t’obren les portes i t’accepten com un més de la colla, d’estimar les persones.
Febrer és un mes fred, de ple hivern amb dies de pluja, amb cels grisos. I amb nits per escriure postals que potser no s’han d’escriure.
Però, saps?, 40 anys d’infinita tendresa, de tendresa infinita, bé mereixen un llarg, infinit, petó.
637 lectures
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
 Barcelona 12 de febrer de 2010, 15.57 h |
El teu article és molt emotiu i molt sincer. Tots els que hem pogut compartir aquests 40 anys del Carles, el nostre Carles, sabem el que et vostre fill representa per a tota la família: afecte, amor, tendresa, innocència. Sens dubte heu sigut uns pares molt valents i lluitadors. Comparteixo el vostres sentiments |
|
10 de febrer de 2010, 16.05 h |
Gràcies Carles Maria pare per aquestes tendres paraules i gràcies Carles fill per haver pogut compartir amb tu una part de la nostra infantesa. Sempre he pensat que em vas ensenyar i demostrar coses molt importants. |
|
9 de febrer de 2010, 23.41 h |
Carles,germà, moltes felicitats per el teu article fa emocionar trobes totes les paraules que a nosaltres no ens surten però pensem. 40 anys de veritat es tota una vida i a la nostra familia ens la omplert de joia . Endevant |
|
Igualada 9 de febrer de 2010, 23.19 h |
Amb el Carles ens vàrem conèixer de molt petits, jo debia tenir 4 anys i ell 9... va ser al carrer Sant Agustí, a finals del 70, on ens trobàvem cada dilluns, dimecres i divendres, nens que patíem algun tipus de minusvalia... Amb els anys, i sota la tutela de la Maria Rosa i la Josefina Poncell vàrem anar creant una petita familia, el Carles, la Maite, la Miriam, més tard la Sílvia fins que ens vàrem traslladar a una nova seu, a la carretera de Manresa... Els anys no passen en va, i ens... Llegir més |
|
igualada 9 de febrer de 2010, 21.07 h |
Gràcies per explicar-ho amb aquesta sensibilitat. Et demanaré, alhora, que facis de missatger de la meva felicitació més sincera al teu fill per aquests 40 anys i també per a tots els que els heu fet possible! |
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
(Barcelona, 1943)Col.laborador en diverses èpoques i etapes en diferents mitjans de premsa, ràdio i televisió.
Llibres publicats: L’escola Mowgli, una escola catalana a l’Anoia (1982), L’escletxa de paper (1985), Dibuixos i paraules de l’Anoia (1991) amb dibuixos de Pere Noguera, Cròniques de la gent i del carrer (1992), Aquesta nit Igualada. La caravana dels somnis. (1994) amb fotografies de Santi Carbonell., El quiosc de vidre (2001) i 5 de gener. Festa de Reis a Igualada. (2006) amb fotrografies de Santi Carbonell.
