Mans enlaire!
( 6 vots )
carregantMans enlaire!. T’esperen els lladres. Uns lladres especials, difícilment visibles, amagats quasi sempre en despatxos, sempre reunits, amb informes a la vora que s’han pagat sense cap control moltes vegades. Preparen lleis, dicten decrets, redacten normes, fixen controls i t’asfixiaran amb l’exigència de documents, declaracions i permisos de tota mena. Hauràs de superar una barrera darrera l’altra. No et desanimis.
Aquests lladres no et diran mai, mans enlaire!, perquè són educats en el llinatge del poder i no els fa falta cap violència. Però, mans enlaire!. Són gent de camisa blanca, de cotxe oficial, de grans sous, de moltes paraules de cara a la galeria en hores que haurien de ser de treball i d’eficàcia. Perquè els problemes del país són immensos i algú els ha de resoldre. La realitat és una altra. Tenen només dos objectius, controlar-ho tot, absolutament tot, i cobrar taxes, impostos, el que sigui i com sigui, amb qualsevol excusa. Si cal, i sovint cal, s’inventen els pretextos. Tenen només aquests dos objectius. Els importa poc que tu arrisquis, que tu vulguis fer el pas. I mil passos com el teu podrien ajudar a aquest país a tirar endavant.
No els importa encara que per la televisió i els diaris diguin que la seva màxima prioritat és fer sortir el país de la crisi. Mentida. És mentida. Has de saber-ho. Allò que els interessa és sobretot mantenir el seus càrrecs, augmentar el seus sous, crear més burocràcia. I si alguna cosa els neguiteja és trobar més escletxes on poder aplicar decrets i més controls. El control sobretot com a paradigma de la llibertat que després gosen predicar sense cap pudor.
Abusen de la teva necessitat de tirar endavant, de voler ser alguna cosa, de no dependre sempre dels altres a l’hora de guanyar-se la vida. Ets jove i creus que és el moment . Ànim.
Aquesta és una postal plena de dolor i de ràbia. Perquè el país depèn del teu coratge, dels teus somnis, dels teus projectes. El país en depèn i no d’aquells que de fet t’estan dient a cada pas que vols fer, mans enlaire!.
573 lectures
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
 odena 2 de febrer de 2010, 19.19 h |
En CMB descriu la fórmula que ja van iventar els romans i aplicaren tambe els feudals.Uns i altres amb mes o menys violencia. Ara com explica molt be no els cal; tenen la paella per el mànec. El problema no son els impostos -absolutament necessaris- ni els funcionaris sino l´abús i els excessos. |
|
igualada 2 de febrer de 2010, 17.00 h |
He llegit a la contra d'un conegut diari que a alemanya han reduit unes hores l'horari laboral i que el govern ha finançat a les empreses aquestes hores reduides als treballadors en cursos de formació. Diu que s'han estalviat dos millions d'acomiadaments i ara quan ja van sortint de la crisi i es va recuperant la necessitat que els treballadors facin la jornada complerta, resulta que els treballadors estan millor preparats que abans de la crisi."Toma lorito". Res a veure amb el "mans enlaire". |
|
Igualada 2 de febrer de 2010, 14.52 h |
Ens trobem en una economia mixta, amb un sector privat que produeix béns i serveis per satisfer necessitats materials, i un sector públic que redistribueix la riquesa generada pel sector privat, ja que aquest, per una sèrie de defectes de l'economia de mercat, sol generar moltes injustícies socials...i hem d'intentar viure en una societat el més justa possible! |
|
Igualada 2 de febrer de 2010, 13.54 h |
Estanislau, no vull fer demagògia. Per començar, ja he dit que els funcionaris són necesaris (sobretot els d'educació i sanitat) i en cap moment dic que s'hagi de reduïr el nombre de funcionaris, el que dic és que cal fer créixer el nombre de no funcionaris per mantenir el sistema. La opció de despatxar funcionaris, només serviria per apujar la tasa d'atur, la solució de veritat és crear llocs de treball. Has mal entés que s'havia de privatitzar la sanitat i la educació, però fixa-... Llegir més |
|
igualada 2 de febrer de 2010, 12.36 h |
pero quina demagogia... domenec, aquests 213 mil de l'educació i 210 mil de la sanitat, per exemple, si la sanitat o la educació fos privada, els metges i profes seguirien existint pero clar, ja no es reflexarien en les estadistiques de funcionaris... |
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Carles Maria Balsells
(Barcelona, 1943)Col.laborador en diverses èpoques i etapes en diferents mitjans de premsa, ràdio i televisió.
Llibres publicats: L’escola Mowgli, una escola catalana a l’Anoia (1982), L’escletxa de paper (1985), Dibuixos i paraules de l’Anoia (1991) amb dibuixos de Pere Noguera, Cròniques de la gent i del carrer (1992), Aquesta nit Igualada. La caravana dels somnis. (1994) amb fotografies de Santi Carbonell., El quiosc de vidre (2001) i 5 de gener. Festa de Reis a Igualada. (2006) amb fotrografies de Santi Carbonell.
