Dimarts, 15.12.2009. 03:00 h

Les pedres insòlites de la Sandra

Et miràvem a tu, Sandra, mentre el poeta llegia uns versos que les teves pedres de colors l’inspiraren. La sala era un gran silenci perquè les paraules i les imatges que es projectaven, ho demanaven. Però, et miràvem a tu i et vèiem contenta, emocionada i submergida com sempre des del moment de néixer en un món de silencis.

Aquests dies, molta gent t'haurà dit, segurament, mirant tot el que has fet, i sobretot per aquest preciós llibre “La pedra insòlita”, que ets una artista, Sandra. Tu somrius cada vegada que t’ho diuen i els teus ulls responen amb una alegria que et surt de dintre perquè perceps que alguna cosa important passa i tu n’ets la protagonista. I és així, Sandra.

Aquest llibre és un regal. Com va ser-ho, l’exposició de les pedres pintades per tu de fa una mica més d’un any. Una exposició que entrava pels ulls i també per l’ànima. Tenia tots els ingredients perquè l’estona en aquella sala, mirant les teves pedres, -les teves pedres insòlites-, escoltant la veu pausada de la teva mare en el document audiovisual i gràfic tan delicadament preparat, signifiqués un impacte que anava més enllà del que vèiem i sentíem, més enllà del groc i del vermell, del verd i de l’ocre, dels grisos, del negre, dels blaus i dels taronges, i del blanc també.

Aquella exposició i aquest llibre d’ara és com descobrir i redescobrir a la vegada tot un trajecte.

De fet, el camí diferent de la teva vida, Sandra, on cada pas, ha tingut un color sempre nou, o no només un color sinó una barreja de colors com els que lliurement tu tries i pintes a cada pedra, perquè després, mai de manera fàcil, en quedi una obra que pot ser una persona com tu capaç de fer-nos veure les pedres -potser la vida- d’una altre manera.

I tot, igual que tu ho fas amb les pedres i els colors, treballat amb la mateixa paciència infinita, amb aquesta atenció admirable, amb l’amor, potser els mil amors, que t’han acompanyat sempre i amb aquest força espiritual de tanta gent al teu entorn que t’ha ajudat i t’ajuda perquè t’estima moltíssim, Sandra. Tot plegat, una obra meravellosa per a qualsevol esperit sensible.

Ara, un llibre preciós -“La pedra insòlita”- s’afegeix a les teves pedres insòlites. El poeta hi ha posat les paraules i la mare unes bellíssimes fotografies. Un regal per qualsevol esperit sensible.. Pots estar contenta, Sandra. Ets una artista.