Dijous, 31.5.2012. 03:00 h

Tarda de maig per a una nena

S’acaba el maig i els verds comencen a engroguir-se de manera pausada.

Aquesta tarda, però, la vius d’una manera especial i intensa. Fa dies que esperes aquesta hora i t’has preparat amb la innocència del teus vuit anys nets i tendres. Tota la família t’acompanya a l’església. I també les teves millors amiguetes. Hora especial, moment singular que, com els estels, pot deixar petjada al teu cor.
Potser estàs una mica nerviosa però el somriure de la teva carona i de la teva joia ho amaga i ho vius tot serena i discretament als ulls de la gent. Fas la primera comunió amb altres nens i nenes i tots junts convertiu la tarda també en una esperança. Anar contra corrent es sempre una esperança nova que s’obre en cada persona que decideix seguir un camí que sembla que l’entorn no aconselli.

Nena encara i tanmateix princeseta. La pau d’aquesta tarda de maig a la església és una pau tendre. El mossèn, més que un sermó, us explica un conte perquè així les paraules son més fàcils d’entendre. Un conte ple de símbols. Després, tots junts, heu resat el parenostre com una pregària que surt també dels teus llavis i el teu cor. Hi ha un gran silenci a l’església i el moment de l’ofrena té el punt d’emoció contingut, tot i que per algú no es fàcil. Tots els nens i nenes hi porten alguna cosa que per a ells és considerada important en la seva curta vida. Una mena de símbol molt personal. Tu has volgut el mateix vestit que portava la mare en el seu mateix dia d’avui, fa anys, i ofrenes una fotografia de la teva família perquè dius que és allò que més estimes.

Somreies i transmeties la joia dels moments senzills i profunds alhora.

Enmig dels càntics, o en les estones de silenci, mirant-vos a vosaltres, a tu, també, princeseta, hi havia qui evocava aquest moment llunyà en la seva vida perquè els records volen fàcilment a vegades. Els temps son uns altres i rés és el que era. Però el símbol, el moment i la pregària no canvien tan com sembla. Ara, amb la llibertat d’una decisió personal tot i ser tan nena encara. Abans, el món estava fet més de normes i rigideses i la llibertat no sempre era tan lliure ni tan esperançada. Però, l’esperit teu d’avui i el de llavors pels que encara hi són fidels, es pot conservar sempre, si es vol.

Sense saber-ho potser, heretes una fe. La fe dels avis. I la dels avis dels avis, la fe dels pares i comences un camí d’exigència humana. Res serà fàcil com no ho estat mai per a ningú perquè la vida té mil camins diferents i ningú sap, ara mateix, quin serà el teu.

Tarda de maig per a una nena que deixa la infància i és a punt d’estrenar l’adolescència que s’apropa de pressa. Ets princeseta encara. Que la pau de la teva mirada plena de joia t’acompanya-hi sempre com t’acompanya ara.

Una tarda de maig com aquesta és un regal que, als vuit anys, deixa petjada. Dependrà de tu, només de tu, princeseta, que sigui sobre la sorra o que et quedi per sempre a l’ànima.