Dijous, 1.12.2011. 03:00 h
( 16 vots )
carregant
La petita ciutat pateix de sobte una sotragada. S’escampa la mala notícia d’un cantó a l’altre entre la presa i la incredulitat. S’ha mort el Dr. Riera. S’ha mort el Marc.
El Dr. Riera ha mort de manera sobtada, inesperada i deixa una petjada profunda i moltissima gent, moltíssima, sent aquesta mort com una esgarrapada i una pèrdua per la ciutat d’Igualada.
Era, sobretot, un home vital. Un home que va fer de la seva professió de pediatra un servei constant, a qualsevol hora si calia.
Una generació sencera es pot dir que va passar per les seves mans de metge, i potser fins i tot dues si comptem els que son infants ara. Una institució, una institució humana.
Però, no només això, que és molt. Va ser també un ciutadà que es va implicar i comprometre en molts àmbits amb la ciutat. Mai va defugir el compromís cívic, polític, humà. La seva participació en tantes entitats culturals, esportives, cíviques, solidàries n’és un testimoniatge que és en aquesta hora quan potser té un relleu i dimensió més gran.
Dotat d’una capacitat dialèctica especial, que mai deixava de banda l’espurna del sentit de l’humor no exempt de saviesa i murreria alhora, el Dr. Riera era respectat per tothom perquè ell també feia del respecte una bandera. Un respecte visible per tothom expressat fos amb discrepància, fos amb sentit crític, fos amb autocrítica quan calia, i amb arguments apassionats a vegades, però argumentats sempre.
Hi ha persones que tenyeixen el seu pas per la vida amb colors no se sap ben bé perquè, que esdevenen policromia d’ajuda als altres, sigui per la bonhomia, sigui per les paraules, sigui pel lliurament generós a diferents i variades causes. El Dr. Riera era una d’aquestes persones.
Igualadí de cap a peus i home del món a la vegada. Fidel als seus amics, generós en la paraula, fort davant dels obstacles.
Avui, la ciutat li diu adéu. El Dr. Riera, el Marc, deixa una l’Igualada que l’estimava, una ciutat sorpresa i trista per la seva mort inesperada.
Igualadí de cap a peus i home del món a la vegada
( 16 vots )
carregantEl Dr. Riera ha mort de manera sobtada, inesperada i deixa una petjada profunda i moltissima gent, moltíssima, sent aquesta mort com una esgarrapada i una pèrdua per la ciutat d’Igualada.
Era, sobretot, un home vital. Un home que va fer de la seva professió de pediatra un servei constant, a qualsevol hora si calia.
Una generació sencera es pot dir que va passar per les seves mans de metge, i potser fins i tot dues si comptem els que son infants ara. Una institució, una institució humana.
Però, no només això, que és molt. Va ser també un ciutadà que es va implicar i comprometre en molts àmbits amb la ciutat. Mai va defugir el compromís cívic, polític, humà. La seva participació en tantes entitats culturals, esportives, cíviques, solidàries n’és un testimoniatge que és en aquesta hora quan potser té un relleu i dimensió més gran.
Dotat d’una capacitat dialèctica especial, que mai deixava de banda l’espurna del sentit de l’humor no exempt de saviesa i murreria alhora, el Dr. Riera era respectat per tothom perquè ell també feia del respecte una bandera. Un respecte visible per tothom expressat fos amb discrepància, fos amb sentit crític, fos amb autocrítica quan calia, i amb arguments apassionats a vegades, però argumentats sempre.
Hi ha persones que tenyeixen el seu pas per la vida amb colors no se sap ben bé perquè, que esdevenen policromia d’ajuda als altres, sigui per la bonhomia, sigui per les paraules, sigui pel lliurament generós a diferents i variades causes. El Dr. Riera era una d’aquestes persones.
Igualadí de cap a peus i home del món a la vegada. Fidel als seus amics, generós en la paraula, fort davant dels obstacles.
Avui, la ciutat li diu adéu. El Dr. Riera, el Marc, deixa una l’Igualada que l’estimava, una ciutat sorpresa i trista per la seva mort inesperada.
988 lectures
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
 IGUALADA 1 de desembre de 2011, 20.24 h |
Aquest comentari tan encertat del Carles Maria, junt amb tot el que avui s'ha dit a l'església de Santa Maria, m'ha sacsejat el sentiment i m'ajuda a iniciar la dura tasca de fer-nos càrrec de la seva pèrdua, però també que comença a donar fruit el seu llegat. Marc, no et decepcionarem! |
|
Igualada 1 de desembre de 2011, 01.51 h |
Boniques paraules, Carles Maria. Es nota que surten de dins. |
|
Igualada 30 de novembre de 2011, 21.43 h |
Carles Maria Balsells, amb les paraules justes ho has dit tot. |
1
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Carles Maria Balsells
(Barcelona, 1943)Col.laborador en diverses èpoques i etapes en diferents mitjans de premsa, ràdio i televisió.
Llibres publicats: L’escola Mowgli, una escola catalana a l’Anoia (1982), L’escletxa de paper (1985), Dibuixos i paraules de l’Anoia (1991) amb dibuixos de Pere Noguera, Cròniques de la gent i del carrer (1992), Aquesta nit Igualada. La caravana dels somnis. (1994) amb fotografies de Santi Carbonell., El quiosc de vidre (2001) i 5 de gener. Festa de Reis a Igualada. (2006) amb fotrografies de Santi Carbonell.
