entitats Dilluns, 16.8.2010. 12:10 h

Baixa al carrer i participa!

Canallaaaa! Que ja tenim la Festa Major aquí! Tot ja és a punt, a punt, per a honorar Sant Bartomeu un any més! Quins nervis, no?

Això de la Festa Major és una cosa ben curiosa. Cada any sents a dir: 'Aquest any, la Festa Major no val res'; 'Aquest any, la Festa Major punxa', o ara, en versió crisi, 'Aquest any, la crisi s'endurà la Festa Major per davant'.

I jo cada any em pregunto... En base a què pronostiquen que la Festa Major decaurà? És clar, si conceps la Festa Major com qualsevol altra activitat d'oci consumista, pots considerar que el grup de música X no val res i, per extensió, el conjunt de la festa no val res. Si només esperes que l'ajuntament et programi unes activitats perquè tu les puguis criticar demagògicament, és clar que el conjunt de la festa no val res. Si les teves barreres mentals et fan concebre la teva pròpia cultura com una cultureta de segona que no té res d'interessant per a oferir, és evident que la festa fa aigües.

Però des de la perspectiva de la festa, festa, des de les entranyes de la cultura popular, cada any la Festa Major és més i més espectacular. Creieu-me que, en aquests dies, els protagonistes de la cultura popular no tenim temps per a avorrir-nos: dimecres arriben els Gegants d'Igualada a l'ajuntament; dijous, cercavila del sant; divendres, visita als avis i aniversari dels Grallers d'Igualada; dissabte, visita als avis i cercavila; diumenge, cercavila d'anada a missa; dilluns, cercavila infantil, baixada cap al museu i passi-ho bé fins l'any que ve. (Ah! I això sense esmentar el seguit d'excel·lents activitats de la Coll@nada!)

I, creieu-me, és ben fàcil ser protagonista de la festa, ser responsable de la pervivència de la cultura popular, aquella que practicaven els nostres avis i que practicaran els nostres néts (així ho espero, vaja). Com molt bé diu el grandíssim Manel Carrera, responsable del grandíssim portal festes.org, la festa s'ha de viure i veure des de dins per tal de poder-la gaudir en la seva plenitud.

Ja veureu, proveu-ho. Voleu fer ballar els Gegants d'Igualada? Voleu dur els Capgrossos d'Igualada (Rufus el Traginer, Petra l'Encantadora, Martingala el Músic i Mosca l'Aviador)? L'Àliga? La Conxita la Teixidora? Els Gegantons Pia i Tomeu? En Tonet el Blanquer? (bé, vaja, en Tonet menja a part; però d'això ja en parlarem un altre dia...)

Doncs poseu-vos en contacte amb Dessota! Com molt bé deia l'Enric Solà, quan fas ballar un gegant, notes el pes de la Cultura (sí, sí, la Cultura amb majúscules) sobre les teves espatlles. És una sensació tant indescriptible que només us puc convidar a provar-ho.

I, és clar, si voleu ser diable, ballar cercolets, sardanes, el ball de bastons, alçar castells o tocar la gralla, no dubteu a posar-vos en contacte amb les respectives entitats que promouen cadascuna d'aquestes manifestacions festives. Proveu-ho i no us en desdireu. Veureu la festa des de dins i, quan s'acabi, immediatament pensareu: 'Queden 360 dies perquè torni a ser Festa Major!'

Si només aspirem a una societat port-aventuritzada -en què tot l'oci ens ha de venir donat per un tercer i en què la nostra responsabilitat perquè tot sigui un èxit es redueix a la mínima expressió-, malament arrai...

Ja ho veureu, sortiu al carrer i participeu. La festa és vostra i, viscuda des de dins, sempre us semblarà excel·lent!