premsa Divendres, 11.6.2010. 08:12 h

Sobre la Marina i el periodisme

En l'anterior apunt (Líders) deia que hi havia hagut un cert 'mal rotllo' entre la professió periodística barcelonina pel fet que la diputada Marina Llansana hagués decidit anunciar la seva retirada de la primera línia política des d'anoiadiari·cat.

No m'extendré més sobre aquest punt, però sí que m'agradaria reflexionar una mica més sobre com funciona la premsa d'aquest país.

La Laia va entrevistar Llansana dimarts al migdia. Va enllestir el redactat al vespre i a la nit vam configurar la portada. Ensumant-nos que seria una notícia important a escala nacional, vam decidir d'enviar un correu informatiu a bona part dels mitjans i agències de Barcelona.

De bon matí, les principals ràdios, els principals diaris digitals i les principals agències van trobar-se a la bústia un correu que informava de la decisió presa per Llansana i els remetia l'enllaç a la font directa, on podien trobar-hi tota l'entrevista.

Va passar l'estona i ningú no en va dir ni mu. A les 09.14, l'ACN va veure la importància del tema i en va elaborar un teletip. Va ser a partir d'aquí quan es va desaencadenar tot l'allau informatiu: l'Avui.cat poc després; el 3cat24 a migdia... (el directe!cat jugava amb avantatge en aquest aspecte i ja ho va publicar a les 5 de la matinada).

Aquesta situació em porta a dues reflexions: d'una banda, a lloar l'excel·lent tasca que du a terme l'ACN dirigida per Saül Gordillo. És d'aquelles estructures de tot país mínimament seriós necessita si vol progressar. Una agència atent a allò que passa al món i a allò que passa a dins de casa mateix. Felicitats.

De l'altra, el trist 'periodisme d'agències' que practica la professió. Si alguna cosa se surt dels canals comunicatius estàndards, no té rellevància informativa. Potser sí que els mitjans als quals vam enviar el correu en reben milers i milers, i els és impossible de filtrar-los correctament. Però trobo sorprenent que, havent-hi redaccions que ja s'activen a les 6 del matí per caçar precisament temes d'aquests, se'ls escapin amb tanta alegria tenint-los davant dels morros.

Després ens sorprenem quan consultem dos o tres diaris i critiquem que tots parlen del mateix. I ens lamentem tots plegats perquè l'audiència més jove no hi mostra cap mena d'interès, no compra diaris i no garanteix la subsistència del model...

No serà que amb les nostres pròpies pràctiques, els periodistes no som capaços de generar un producte prou interessant? Tot de productes ben igual, tan sols diferenciats per la pel·lícula que regalem el diumenge? De ben segur que si només repiquem agències o comunicats oficials no ens diferenciarem de la competència i no oferirem al lector temes propis, frescos i sorprenents.