Dijous, 12.7.2012. 03:00 h

Les hores comptades

Que existeix gent a la que li sobra temps lliure i fa el que sigui per no avorrir-se és un fet. No hi ha més que fer un cop d’ull a la teletienda i veure el munt d’invents i bajanades diverses que se’ls ocorren als cervells ociosos per a fer-nos la vida més fàcil o, simplement, treure’ns els diners.

Gràcies a Déu no solc comprar coses en aquests canals, però hi ha invents i gent de tot tipus. I la darrera de les invencions que he descobert m’ha deixat atònita, estupefacta, de pedra, en fi, que no m’ho acabo de creure. A veure qui és el llest que es compra el rellotge de la mort... Sí, sí, el rellotge de la mort, han llegit bé.

Pel que sembla, es tracta de l’última xorrada de moda. És un aparell dissenyat per la companyia Timex del que la principal funció consisteix en mantenir permanentment informat al seu propietari de quant temps de vida li resta. Per això compta amb un dispositiu que calcula la dada en base a diversos factors, com la nutrició, el descans, la son, l’estrès, l’estat físic, etc. I amb això aconsegueix un resultat aproximat del temps de vida mig que tindrà la persona que el porti. Aquest temps es va descomptant i, en teoria, quan s’aproxima el moment de veure a la Parca, sona una alarma. En fi, que ja no saben quina cosa inventar.

Encara que no crec en aquestes coses, he de reconèixer que l’aparellot em dona un cert yuyu i que ni de conya ompliria el qüestionari per a posar-lo en funcionament. De fet, com a regal em semblaria de molt mal gust.

Però el pitjor és que deu de circular per tot arreu com aplicació per a blacberrys i telèfons d’última generació de tot friky que gaudeixi amb aquestes coses. Sense dubte, no seré jo la que l’utilitzi, encara que, si em deixes, li busco utilitats varies. Per exemple, per a regalar-li a algú que et caigui realment mal, com a manera subtil de desitjar-li el millor en el seu aniversari. O si tens una sogra pesada, per fer-te una idea de quant de temps l’hauràs d’aguantar. O per passar una bona estona a costa dels polítics. ¿s’imaginen posar-les la alarmeta en una roda de premsa i veure com es van tornant blancs, sobre tot ara que ens apugen l’IVA? Encara que em temo que ni amb rellotges com aquest ens lliuraríem de la fantàstica classe política que tenim. Però, en fi, sempre es podria utilitzar com a rellotge normal.

El que no deixa clar el fabricant és si realment funciona, i tampoc crec que ningú es vagi a molestar en descobrir-ho. Si funciona, perquè l’hauran dinyat i no podran reclamar, i si no, perquè s’alegraran. Encara que a veure qui és el llest que s’ho compra, s’ho creu i, si no mor per les dates indicades, es dedica a viure amb aquesta incertesa, ayssss.

I dic jo... ¿si et xafa un cotxe, s’estavella el teu avió o et dus una bala perduda, també ho sabria? Semblaria mentida. En fi, que investigant sobre el susdit tema, resulta que hi ha més d’un rellotge de la mort, encara que, això sí, amb fins més didàctics.

Un d’ells, potser el més seriós i conegut, és el que es troba a Ginebra i que es va posar en marxa l’any 2010, amb motiu d’una cimera, per a calcular el número de persones que moren al món a causa del tabac. I he de dir que és esgarrifós veure la rapidesa amb la que va augmentant la xifra cada pocs segons. I encara que també és un invent macabre, al menys li trobo més sentit que a l’altre, ja que serveix per a conscienciar.

I encara existeix un tercer, també més seriós: el World clock (es pot consultar en espanyol), que reflecteix on line i en temps real el número de morts i naixements en tot el món per diferents causes: malalties, suïcidis, accidents, etc i, segons el qual, cada segon neixen sis persones i moren tres en el planeta. Per a reflexionar una estona.