Divendres, 14.9.2012. 03:00 h
( 3 vots )
carregant
Dimarts va ser, com ja s’havia dit, la anunciada manifestació per la independència. Com era d’esperar, TV3 va fer un programa especial amb connexions en directe des de Barcelona. Però em vaig esperar fins a la nit per veure el telediario de La Primera, perquè tenia curiositat per descobrir cóm informava dels fets un mitjà espanyol.
Em va sobtar que, llevat que per l’hora podria haver estat la notícia d’obertura de l’informatiu, no es va fer cap menció als fets fins passada una bona estona, i van informar d’això en cinquè lloc. Per davant van donar més importància a l’entrevista feta a Rajoy (que no va dir res de nou) o als jutges que decidiran sobre l’excarceració de l’etarra Bolinaga (que encara no havien dit què farien).
En canvi, a la premsa estrangera, que no te interessos nacionals en aquest assumpte, molts diaris li van donar el lloc que corresponia a la manifestació. És a dir, els mitjans de comunicació d’altres països van tenir la objectivitat que se’ls hauria de demanar als nostres. Així, el diari francès Le Monde va destacar "la marea humana" en favor de la independència i va apuntar al conflicte econòmic com a causa principal del auge independentista. En terminis semblants es pronunciaven també Libération y L’Indépendant, dient que “hi haurà un abans i un després de la manifestació”.
La britànica BBC va obrir la web amb la manifestació “d’asistencia masiva per a el disseny d’un nou marc de finançament amb el que Catalunya pagui menys a la resta d’Espanya”, i així molts més mitjans, com The Financial Times, The Guardian, The New York Times i un llarg etcètera.
Malgrat tot, he de dir que no em sorprèn la resposta de la premsa oficial, que ja m’ho esperava. Perquè no és ni serà la primera vegada que l’Estat es faci el sord. I em va quedar del tot clar quan, preguntat pel tema en la entrevista, en Rajoy va dir que no era el moment “de algarabías” i Soraya Saenz de Santa María va deixar clar que aquesta no és, ara, la prioritat del govern.
El que sí sembla que es va adonar de la importància dels fets va ser Rubalcaba, que va reconèixer que “s’ha de prendre bona nota perquè estem acudint a un creixement de la tensió territorial i social”.
Jo no crec que el govern del PP s’abaixi del burro, no els agraden els temes catalans independentistes, però, si tenen uns pocs dits de front imagino que prendran nota i que, encara que no vulguin ni pensar en això de la independència, al menys l’hagin vist les orelles al llop i es prenguin més seriosament la negociació del pacte fiscal. Encara que ja veurem, perquè d’aquesta classe política m’espero qualsevol cosa.
L’espai de la notícia
( 3 vots )
carregantEm va sobtar que, llevat que per l’hora podria haver estat la notícia d’obertura de l’informatiu, no es va fer cap menció als fets fins passada una bona estona, i van informar d’això en cinquè lloc. Per davant van donar més importància a l’entrevista feta a Rajoy (que no va dir res de nou) o als jutges que decidiran sobre l’excarceració de l’etarra Bolinaga (que encara no havien dit què farien).
En canvi, a la premsa estrangera, que no te interessos nacionals en aquest assumpte, molts diaris li van donar el lloc que corresponia a la manifestació. És a dir, els mitjans de comunicació d’altres països van tenir la objectivitat que se’ls hauria de demanar als nostres. Així, el diari francès Le Monde va destacar "la marea humana" en favor de la independència i va apuntar al conflicte econòmic com a causa principal del auge independentista. En terminis semblants es pronunciaven també Libération y L’Indépendant, dient que “hi haurà un abans i un després de la manifestació”.
La britànica BBC va obrir la web amb la manifestació “d’asistencia masiva per a el disseny d’un nou marc de finançament amb el que Catalunya pagui menys a la resta d’Espanya”, i així molts més mitjans, com The Financial Times, The Guardian, The New York Times i un llarg etcètera.
Malgrat tot, he de dir que no em sorprèn la resposta de la premsa oficial, que ja m’ho esperava. Perquè no és ni serà la primera vegada que l’Estat es faci el sord. I em va quedar del tot clar quan, preguntat pel tema en la entrevista, en Rajoy va dir que no era el moment “de algarabías” i Soraya Saenz de Santa María va deixar clar que aquesta no és, ara, la prioritat del govern.
El que sí sembla que es va adonar de la importància dels fets va ser Rubalcaba, que va reconèixer que “s’ha de prendre bona nota perquè estem acudint a un creixement de la tensió territorial i social”.
Jo no crec que el govern del PP s’abaixi del burro, no els agraden els temes catalans independentistes, però, si tenen uns pocs dits de front imagino que prendran nota i que, encara que no vulguin ni pensar en això de la independència, al menys l’hagin vist les orelles al llop i es prenguin més seriosament la negociació del pacte fiscal. Encara que ja veurem, perquè d’aquesta classe política m’espero qualsevol cosa.
370 lectures
Cap comentari
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
Ana T. Dupouy
Vaig néixer l'any 1976 a Pamplona i vaig estudiar Periodisme a la Universitat de Navarra. Vaig treballar tres anys al Diario de Noticias a correcció, nacional i internacional, i vaig col.laborar amb diferents diaris de premsa gratuïta.Vaig venir a Igualada pel meu xicot al febrer del 2007 i tres dies després ja estava rebent classes de català.
Vaig participar explicant la meva experiència com a nouvinguda en el dvd 'Parlem català?' d'Òmnium Cultural per divulgar les tasques de les parelles lingüístiques.
