Dijous, 23.2.2012. 03:00 h

No són joguines

Darrerament estic molt emprenyada perquè, en menys d’un mes, quan torno a casa de la feina em vaig creuant des del cotxe amb gossos abandonats pels carrers d’Igualada. En concret, en tres setmanes n’he vist fins a sis.

Em sembla molt poc responsable per part dels amos que els deixin al carrer com si fossin una joguina trencada. No és just per les mascotes, que havent donat tot el seu amor a les persones, aquestes les facin fora de casa, passant fred i enfrontant-se a una mort gairebé segura. Són éssers vius, per l’amor de Déu!

És molt important considerar que es tracta d’animals domèstics , que una vegada que s’han acostumat a estar amb els humans no es troben preparats per a sobreviure en llibertat ni per defensar-se d’altres animals salvatges. I molt menys a l’hivern, amb temperatures extremes com les de les darreres setmanes.

I no passa només amb els gossos, ja que des de la Protectora d’Animals de l’Anoia adverteixen que cada vegada es reben més gats dòcils, és a dir, que no són de carrer sinó que han viscut amb alguna família i que sovint estan malalts.

Per això, els pares han d’entendre que per Nadal un cadell no és un regal com la resta, i que quan acaben les festes i els nens tornen a l’escola i ells no tenen temps de fer-se càrrec del gos, la solució no és l’abandonament.

Per desgràcia, no és el cas, i en aquestes dates es recullen entre tres i quatre vegades més animals abandonats que durant la resta de l'any. I les xifres son esgarrifoses, ja que pugen fins a 150.000 casos a l’any.

La situació és encara més terrible si considerem que està demostrat científicament que les mascotes són molt beneficioses per a la salut. De fet, l’índex de mortalitat després d’un infart disminueix un 30% en pacients que tenen gossos.

Segons expliquen els experts, no només beneficien a persones amb problemes cardíacs, sinó que, a més a més, els animals entrenats per a teràpia són capaços de detectar un atac epilèptic o una baixada de sucre amb antelació a través de l’olfacte . I també s’ha demostrat la seva efectivitat amb nens amb problemes d’autisme, mobilitat o memòria i ancians amb malalties físiques i mentals.

Fins i tot s’ha provat que els gossos serveixen en la teràpia per a persones maltractades per la parella. I es que quan la víctima es sent sola, el gos l’acompanya. Quan s’aïlla, el gos li fa sortir al carrer amb seguretat. Quan te por, la tranquil·litza i la pot protegir de l’agressor.

Per tot això és molt important conscienciar a la gent de els animals no són joguines, i per tant, s’han d’adquirir amb un compromís a llarg termini. I si en lloc de comprar un de nou a una botiga l’adoptem d’una protectora, molt millor, perquè afegim un membre més a la família, estem salvant la vida d’un animal que ens ho agrairà per sempre i ens donarà moltes alegries.