Dimarts, 4.11.2008. 03:00 h

Faltes

Per circumstàncies professionals, formo part del consell de redacció d’El Periódico de l’Estudiant, una publicació mensual feta per El Periódico de Catalunya i distribuïda als centres d’ensenyament secundari amb l’objectiu de promoure la lectura de premsa entre els joves. També he estat membre del jurat de la darrera edició d’El Periódico a l’escola, una iniciativa del rotatiu per donar a conèixer el funcionament d’un diari en paper i digital entre els estudiants d’ESO. El projecte consisteix en elaborar un diari en unes cinc hores (fer les fotos, decidir la portada, maquetar els continguts que els alumnes han anat preparant i que fan referència sobretot al centre educatiu i el seu entorn, etc.) El castell de Castellet acollirà, el 10 de novembre, l’acte de lliurament dels premis: al millor diari en paper fet per alumnes de primer cicle d’ESO, a la millor publicació en paper realitzada per estudiants de segon cicle i al millor periòdic digital. Ja que no en quedarà constància enlloc més, aprofito per dir —i els dono l’enhorabona— que el diari en paper elaborat pels nois i noies que el curs passat feien 2n d’ESO a l’Escola Mare del Diví Pastor de Capellades va ser la segona opció més votada d’entre els 92 periòdics presentats en la seva categoria.

Llegin les publicacions, t’adones que alguns dels joves apunten molt bones maneres. Per altra part, també et dones comte de què els profesors experimenten el ritme frenétic de la redacció d’un diari. Ells son els responsables de corregir els textos avans de ser maquetats i es pot comprobar que algunas de les noticies s’han tingut que maquetar sense haver sigut revisades previament. Que uns estudiants que están a punt d’acabar l’etapa d’ensenyament obligatori siguin capassos d’escriure textos del nivell d’aquest paràgraf —creieu-me, no és cap exageració— m’esborrona. I jo que era dels que no fèia cas del que dèien els informes Pisa i els documents de la Fundació Jaume Bofill... Vull creure que els pocs disvarats de l’article que vaig llegir eran l’excepció que confirma la recla. Si no es aixins, felicito als docents de tot Catalunya per la desagraïda tasca d’editar els textos. Afortunadament, no vaig detectar disbarats al periòdic escrit pels alumnes de Capellades.