He fet moltes coses que no hauria d’haver fet:
He comprat aliments que no m’alimentaven i en excés.
He fet servir calefacció per simular que era estiu en ple hivern. (No em feia falta tant només per combatre el fred.)
He regalat als meus fills joguines que no els eduquen i he premés que avis i tiets els ofeguessin d’obsequis nadalencs. Els nens ni ho podien assumir. (Hi ha reis en que alguns paquets van quedar per obrir)
He omplert armaris amb més sabates que peus hi ha a casa. I samarretes i pijames que no hem tingut temps d’estrenar.
He menyspreat roba de la llar de segona mà simplement perquè no em combinava i he dit que NO a unes coixineres perquè “ves a saber tu qui hi ha posat el cap!”
I més, i més...
El títol del post em va bé però sé que és mentida.
Em fa mal mirar de convèncer-me que TOTA a culpa d’aquesta crisi és dels altres, jo almenys, hi tinc una bona part de responsabilitat.
|
2 -
Laia Sant Marti de Tous 24 de juliol de 2012, 03.19 h |
Jo em sento igual, en mes o menys quantitat hem portat un ritme de vida per sobre de les necessitats, tot i que a casa sempre m'havien ensenyat el que costa guanyar les coses, i sempre els he vist passar amb lo just ( ells van viure la postguerra, la meva mare en una masia, i s'ho van ha her de treballar) per nosaltres ha sigut molt facil enganxarnos a aquest ritme de vida de tot i mes, i ara es paga, jo ja fa 4 anys que tinc la meva casa i a l'hivern m'abrigo, i amb la llar de foc ja Picasso, ... Llegir més |
|
1 -
Àlvar Ymbernon Gironella 15 de juliol de 2012, 12.15 h |
És una bona reflexió, però les teves obres han incidit poc. Aquesta reflexió la tenien que haver fet moltes altres persones i...abans d' actuar. |
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Sóc mare de 4 fills, dues bessonades.
Formada en Programació Neurolingüística, Intel·ligència Emocional i EFT, entre altres.
Actualment visc submergida en el món de la infància i la seva relació amb els adults. Col·laboro amb entitats i em dedico professionalment a millorar les relacions entre pares i fills (menors de 12 anys). Escolto, recolzo, acompanyo, suggereixo i assessoro.
Tens fills? M’ho vols explicar? Escriu-me .
Necessites que et vingui a visitar? Contacta’m.