Jo tenia un gos que es deia Truski.
carregant
Els nens estimen la seva mascota en el mateix nivell que a un ser humà.
Que convisquin amb un animal de companyia els dona experiències extres.
Per mi, la millor d’aquestes experiències és tenir la oportunitat de poder sentir de prop la mort d´un ser estimat.
Pels nens i pels pares.
Fixeu-vos de quina manera ho accepten.
Observeu com som davant d’això ( que d’adults considerem tan espantós ) quan encara no tenim perjudicis.
Morir forma part de la vida.
Ja ho sabíem, oi?
Solament cal trobar en quin moment i perquè ho hem oblidat.
721 lectures
Cap comentari
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
Anna Pujabet
Sóc mare de 4 fills, dues bessonades.
Formada en Programació Neurolingüística, Intel·ligència Emocional i EFT, entre altres.
Actualment visc submergida en el món de la infància i la seva relació amb els adults. Col·laboro amb entitats i em dedico professionalment a millorar les relacions entre pares i fills (menors de 12 anys). Escolto, recolzo, acompanyo, suggereixo i assessoro.
Tens fills? M’ho vols explicar? Escriu-me .
Necessites que et vingui a visitar? Contacta’m.
