Dijous, 10.5.2012. 15:05 h
Em va costar molt entendre el comportament d’aquell nen.
Es que un pot ser violent per naturalesa? No, ho sento. Em nego a fer sentencies semblants solament perquè no arribo a comprendre. Simplement, no arribo a comprendre!
Els mecanismes infantils són senzills, estic tipa de comprovar-ho:. Causa-efecte. Si de cas és la meva ment adulta i replena la que no em deixa veure amb claredat.
El Marc era, aleshores, una criatura de 4 anys que inexplicable i contínuament provocava conflictes.
llegir més
Dijous, 12.4.2012. 12:21 h
- Tot el que a mi em passa és que no he descobert encara perquè la meva mare no m’estima. De vegades em dic que si, que a la seva manera. Però en el fons ja ho sé, sé que no. Que no m’ha estimat mai.
Aquestes paraules van sortir de la boca d´una persona adulta amb qui vaig parlar no fa gaire.
Sense ràbia i sense rancor.
llegir més
Dimarts, 20.3.2012. 14:53 h
Nosaltres vam néixer en una època en que las relacions “on line” no existien, ni tan sols el fax o els telèfons mòbils. La comunicació entre les persones era molt més real i també molt més distant: Més autèntic però no tan fàcil.
Estic segura que, en molts casos de gent de la nostra generació, les coses haguessin anat diferents d’haver tingut a mà tanta tecnologia. Vaja, sense dubte.
Jo em considero part dels que hem hagut d’adaptar-nos al canvi d´una revolució tecnològica que donarà molt que parlar als llibres de text del futur, més inclús que la industrial.
llegir més
Dijous, 8.3.2012. 12:10 h
Aquí teniu les meves normes per les baralles entre germans. Aquest dissabte dia 10 a les 11 del matí estaré a Riudarenes fent-la petar amb una colla de pares i mares. Si voleu venir hi esteu convidats. Mirarem, entre tots, de trobar solucions als conflictes infantils. I potser ens en sortirem! ESCOLA JOSEP BOADA
C/ MAS RECHS S/N
17421 RIUDARENES
llegir més
Diumenge, 26.2.2012. 14:05 h
La Isabel és una mare que ho ha estat per primera vegada a les acaballes de la seva edat fèrtil.
El Joan, Joanet, és el seu fill que ara té tres anys i a qui ella hi dedica les atencions que pot, que son moltes.
Hi passa tantes estones i li explica tantes coses que, a voltes, es sorprèn tractant-lo com si fos més gran, com si en ves de tres en tingués divuit.
El nen, tot s’ha de dir, és viu com una centella, i deu ser de bona pasta perquè tot i les oportunitats que té, de moment, no es comporta com un reietó tirà.
llegir més
350 lectures
Cap comentari
Enviar l'article a un/a amic/ga
