Dimarts, 31.8.2010. 19:31 h
Coincidint amb l'aprovació del Reglament, per part del Consell del Govern de la Generalitat, que permetrà la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Lleida, avui al matí he estat entrevistat des del cementiri mateix de Capellades per Francesc Besses, de TV3, a propòsit de la lluita personal que des de fa dos anys duc a terme per treure el cos del meu avi (que va estar primer a la fossa de Lleida) del funest Valle de los Caídos.
Doncs bé. En el Telenotícies Migdia d'avui mateix s'ha passat una part de l'entrevista que podeu veure si copieu aquesta pàgina web i hi entreu : http://www.
llegir més
Diumenge, 29.8.2010. 22:47 h
Un dia de primavera vaig rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Capellades de fer un escrit per al programa de la Festa Major de Capellades d'enguany, i ja em vaig alegrar. Diuen que ningú no és profeta a la seva terra i el cert és que fins a aquest any no m'ho havien demanat mai. El vaig fer a consciència, el vaig entregar en el termini establert i vaig creuar els dits perquè agradés.
Quan encara no havia sortit publicat vaig rebre un correu electrònic de l'Anna Maria Sánchez, amiga, exalumna i alcaldessa actual del meu poble en què em feia una proposta d'aquelles que, una vegada rebuda, t'obliguen a posar-te de perfil.
llegir més
Divendres, 27.8.2010. 07:00 h
La Sherry, vídua, troba feina a Beijing i decideix traslladar-s’hi amb el seu fill de 12 anys. El jove Dre, de 12 anys, arriba a una ciutat en la qual no coneix a ningú i on fins i tot “Bob Esponja” parla en xinès, a la televisió... I per acabar-ho d’adobar, ja troba conflictes amb altres nens només trepitjar el parc comunitari, després de conèixer una jove violinista, la Mei Jing.
La història manté molts punts en comú amb l’original, tot i que també s’actualitza.
llegir més
Diumenge, 22.8.2010. 11:29 h
Perquè el meu poble pot deixar de ser un poble?
Jornades de passeig, llargues migdiades, moments per retrobar antics amics, olors d’infantesa, llum de la Mediterrània (extraordinària llum!!!), visitar antigues pedres solcades pel vent de la història, llargues xerrades amb els veïns a la fresca, gent del camp i de marina, salaó i olor de terra mullada després d’una sobtada tronada, torrades de sardina acabada de pescar i de carn a la brasa… benvingut sigui l’estiu que ens permet retrobar allò més bàsic i fonamental de la vida.
llegir més
Dimarts, 17.8.2010. 01:57 h
"Sí, sóc nacionalista amb la profunda convicció que els nostres Països Catalans s'han quedat sense Estat propi i sobirà a causa d'una història que ens ha girat sovint l'esquena i també (cal reconèixer-ho) perquè hem tingut molt poc encert en els moments crucials."
Pere Calders
(fragment d'una carta que em va adreçar el 27 de gener de 1984)...
Quanta raó que tenies, Pere!
llegir més
Dilluns, 16.8.2010. 12:10 h
Canallaaaa! Que ja tenim la Festa Major aquí! Tot ja és a punt, a punt, per a honorar Sant Bartomeu un any més! Quins nervis, no?
Això de la Festa Major és una cosa ben curiosa. Cada any sents a dir: 'Aquest any, la Festa Major no val res'; 'Aquest any, la Festa Major punxa', o ara, en versió crisi, 'Aquest any, la crisi s'endurà la Festa Major per davant'.
I jo cada any em pregunto... En base a què pronostiquen que la Festa Major decaurà? És clar, si conceps la Festa Major com qualsevol altra activitat d'oci consumista, pots considerar que el grup de música X no val res i, per extensió, el conjunt de la festa no val res.
llegir més
Dimarts, 3.8.2010. 00:24 h
Per segon any consecutiu he passat alguns caps de setmana d'hivern a Menorca. Fa un any hi vaig anar a impartir un taller literari de microcontes de 18 hores i enguany ha estat el torn d'un taller de contes del mateix temps de manera que el 20 de febrer i el 6 i el 20 de març vaig tornar a desplaçar-me a l'illa menuda (en concret a Es Mercadal) per explicar les tècniques de la narrativa breu a vora una vintena de persones interessades.
El Taller, inclòs dins les IX Jornades Literàries que organitza el Consell Insular de Menorca, l'Obra Social Sa Nostra Caixa Balears i el Diari Menorca s'anomena TU QUE POTS VÉS AMB CONTE! i una vegada més em va permetre gaudir de la literatura com un nen petit amb lletres noves! Ja m'enteneu!
El que suposo que us sobta és que us expliqui ara aquesta experiència com a tallerista literari transmediterrani cinc mesos després.
llegir més
Dijous, 22.7.2010. 19:38 h
Segurament aquest es el darrer post que faig des de Londres. Avui hem portat els nanos a Camden Town, l'activity leader, el meu company i jo hem anat a donar una volta pel mercat. Com no pot ser d'una altra manera, he deixat les manies en una banda i he menjat en una de les parades de menjars del mon que hi ha passat el Camden lock. Jo he menjat una mena de crep turc amb espinacs, formatge, amanida i una salsa estranya, el Ferran ha preferit menjar xines. Els tres asseguts en una taula de domini public, hem comencat a parlar de les nostres carreres i la manera de viure la vida universitaria aqui i alla.
llegir més
Dimecres, 21.7.2010. 10:34 h
Ja estic a punt de tornar a casa, passo els darrers dies intentant coneixer els barris de Londres pels que mai he passejat. Ahir em va tocar Southbank, la vora del riu estava plena d'estudiants de la London Southbank University fent la graduacio, tots amb togues i birrets, tots acompanyats de pares orgullosos i lluint vestits nous. Entre tota aquesta joia, viag seure a dinar en una terrassa per aprofitar el sol del migdia a la capital. Al meu costat hi havia una parella, una parella d'aquelles que sembla que ja s'ho hagi dit tot, d'aquelles que no te complexes i pot passar un dinar en silenci cadascu en el seu mon.
llegir més
Dilluns, 19.7.2010. 03:00 h
Avui hem anat d'excursio a Cambridge, hi he estat molts cops pero sempre a l'estiu, per tant mai he pogut gaudir de l'ambient universitari. La primera vegada que hi vaig anar encara feia ESO (es a dir, estava perdent el temps assistint a unes classes buides de contingut i compartides amb gent que buscava un futur diferent al que jo anhelava) llavors, quan passejava per Cambridge, somiava en ser universitaria, ara es una mica diferent, ho veig com una etapa viscuda de la qual m'agradaria viure'n un spin-off.
llegir més