Dimecres, 25.1.2012. 05:27 h
I love your hair és la primera frase que em dirigeix Diane Pernet a través del vidre de les seves ulleres opaques. M'ha escanejat ràpidament mentre m'acostava per donar-li la benvinguda al CaixaForum de Barcelona. La seva opinió val més que la de mil estilistes. Paraula de Diane, amén.
Diane Pernet és inabastable per definició. Crítica de moda, periodista audiovisual, disenyadora, coolhunter i des de 2008, creadora del Festival ASVOFF, A Shaded View On Fashion, el mateix nom que el seu blog (un dels més visitats del món).
llegir més
Diumenge, 22.1.2012. 21:21 h
Penso que la meva és una generació de porucs, la primera jo. No sé si ho fa que hem estat educats per una colla de temeraris lluitadors que ens han convertit en previnguts conservadors en el moment de resoldre situacions. Vaja, no ho sé. La qüestió és que, en general, la por i l´esforç per superar-la, domina la nostra conducta. Siguem sincers. Una de les pors que més mal ens fa és la que tenim als nostres propis fills. Ja n´he parlat en altres posts perquè veig que en elles, en aquestes pors, hi ha un dels principals impediments per arribar a gaudir de l´experiència de ser pares.
llegir més
Dijous, 19.1.2012. 22:04 h
Teixir i cosir. Bobines sense fils. Aldomartins prepara amb esforç mil·limètric les peces que exhibirà a la 080 Barcelona Fashion, la pasarel·la catalana de moda independent. És la primera vegada que la marca mostra la seva col·lecció en una desfilada autòctona tot i que compta amb una gran experiència en fires internacionals i showrroms professionals. La nova proposta d'Aldomartins s'inspira en les tribus nòmades per vestir a una autèntica amazona urbana.
L'article continua a Tendencias al dente (És l'avançament de la nova col·lecció tardor-hivern 2012/2013 en exclusiva al blog).
llegir més
Dilluns, 16.1.2012. 10:04 h
Historiadora, estilista i ara, dissenyadora. Helena Rodríguez lluita pels seus somnis sense donar cops de ganxo. Aquesta jove de Sabadell no s'imaginava vincular Peekaboo Works Leather ni la seva primera col·lecció amb el món de la boxa fins que es va topar amb una estampa rebregada als peus d'un contenidor. "Era una fotografia abandonada dels anys 20 en la que apareixia un lluitador amb la postura defensiva 'Peek-a-boo'. Em va inspirar al moment".
llegir més
Dissabte, 14.1.2012. 01:46 h
"Sí, ja? Val, doncs... hola. Ah, tot i que li digui en català vull que surti publicat en castellà, d'acord? Val, perfecte. Doooncs a veure, que sóc un mosso sindicalista d'aquests que l'han liada parda, ara no em faci dir de quin dels tres mil sindicats que hi ha sóc membre, sempre confonc els noms. El que deia, que estem molt indignats i tal perquè la Yeni (la Generalitat, així ho diem en castellà) no es gasta els quartos amb mesures que augmentin la nostra seguretat, sap? És més! Se'ls gasten amb nous uniformes! És indignant, escandalós.
llegir més
Dijous, 12.1.2012. 18:55 h
Des de fa un mes, Barcelona acull un dels quatre espais The Impossible Project que hi ha escampats a tot el món (juntament amb Tòquio, Nova York i Viena). S'hi troben les càmeres Polaroid de tota la vida, fabriquen els carrets i comercialitzen diversos accessoris. És una botiga i alhora galeria d’art, amagada entre els carrerons del barri del Born que sedueix els nostàlgics de les pel·lícules instantànies.
Més informació al blog www.tendenciasaldente.com
llegir més
Dimecres, 11.1.2012. 14:20 h
Ens preocupem i talment els remordiments ens mengen sovint per allò que hem dit o ens hem deixat de dir als nostres fills. Busquem ser mares i pares perfectes per ells, ho intentem, i el nostre sentit comú d´adult fa que ens agafem a la paraula, (a milers de paraules), perquè ens entenguin, perquè es corregeixin. Quanta energia malbaratada, en tantes situacions!.
No patiu pel que no els hi heu sabut dir ... ells veuen cada dia del mon el que feu.
llegir més
Dilluns, 2.1.2012. 17:19 h
El concepte White Trash vol dir ‘brossa blanca’. És un improperi encara usat als EEUU. Els seus orígens es remunten fins al 1830: L'empraven els esclaus més ben situats contra els esclaus més pobres. Una situació curiosa, tenint en compte que ambdós eren esclaus. Però tot i que paradoxal és un escenari que, a hores d’ara, es 'repeteix' a la nostra terra. Salvant, òbviament, les distàncies, abismals, de llavors i d’ara. I és que alguns dels últims que van arribar, fa 50 o 60 anys, amb una mà a davant i una altra a darrere, sense res més enllà de penúries i necessitats, en un context general de crisi i misèria social, són casualment els quins els hi fan més nosa els nouvinguts d’ara, que arriben en situacions i-d-è-n-t-i-q-u-e-s a les seves.
llegir més
Dissabte, 24.12.2011. 02:22 h
Només una imaginació prodigiosa pot regalar-te un traspàs a un indret d’excepció, un lloc ben curiós, de difícil accés, en un pintoresc llindar riberenc del Nil que, sorprenentment, albergava els quatre gegants més espectaculars de tot l’Egipte faraònic, els colossos d’Abu Simbel. De retruc, pots endevinar fins a quin punt s’havia de sentir minúscul tot un poble a l’entorn de tan ciclòpia companyia si amb els seus gairebé vint metres d’alçarària, la talla humana amb prou feines en podia grimpar els turmells, si tens en compte que els peus de les figures descansen sobre uns basaments.
llegir més
Dilluns, 12.12.2011. 10:22 h
A casa els avis, a l´hivern, les habitacions que no s’usaven més que fredes eren glacials. Dormíem en matalassos de llana plens de grumolls i ens tapaven amb tantes mantes que ens feien estar adolorits fins a migdia. A cal Joaquin, en ple alt Pirineu Aragonès, encara era pitjor. Si tenies pipí a mitja nit, no hi havia llum i havies d’anar a les palpentes pel camí fins el “cuarto” de sota on hi tenien la mula i fer les teves necessitats pregant que no t’aixafés. A ca la iaia hi havia pollastre només els diumenges de forma excepcional i de porc fresc, només per la matança.
llegir més
Cap comentari
Enviar l'article a un/a amic/ga
